Típic del Franken, el dia es lleva gris i plujós. Portem quatre dies escalats i toca fer un cop de cap, ens tocaria descansar per poder estar un altre cop al màxim.
Cap a les 11, la Sandra ens ve a dir bon dia, nosaltres estem relaxats, a la caravana, ben esmorzats i sense intencions de fer gaires moviments, però ens activa i els acompanyem a Weissenstein, el sector de la carretera on el Nacho té la Strohdach (9-; 7b+) per provar.
Nacho encadenant Strohdach (9-; 7b+)
L’Aleix es mor de ganes d’escalar, però hi fiquem cap i simplement li diu tots els passos de la via al Nacho que l’encadena al segon pegue. Quina sort la del Nacho que pot arribar directament al forat gran, no li cal agafar els bidits que van fer que se li resistís tant aquesta via a l’Aleix. Quina sort de ser tan llarg!!!
El Nacho i la Sandra es queden una estona més pel sector, nosaltres, aprofitant que estem prop de Neuhaus i que estem de relax, anem a descobrir nous sectors possibles de la zona.
Primer busquem el sector Hintere Wand, prop de Krottensee, on l’Aleix vol veure què tal és una via en concret perquè uns catalans li han recomanat: The Flow (9+/10-; 8a). Per arribar-hi ens trobem varies carreteres tallades, però amb l’ajuda d’uns alemanys i d’un mapa, aconseguim arribar-hi en menys temps del normal. El sector està molt humit i verd, les parets brillen de l’aigua que tenen, però el 8a està sec i força magnesiat, bon senyal! Li fem una ullada i acabem veient que no és el tipus de via que estem buscant com a projecte per l’Aleix; el grau li dóna la quantitat de regletes, bidits i monodits que té la roca. Busquem forats, pinces, romos i desplom!
El següent sector a visitar es diu Zimmerbergwände, i està entre Engenthal i Hartenstein. Ens l’han recomanat com a sector fàcil amb bones vies per la Georgina. Buscant-lo, estranyament, ens equivoquem però acabem trobant-ne un que havíem marcat dies abans com a interessant per les seves característiques: Südwestseite. Allà ens trobem el nostre amic mestre de Neuhaus, que en un parell d’ocasions ens l’havíem trobat a Weissenstein; ell és qui ens recomana algunes vies de placa, d’uns 15-18m; però veiem que les més difícils són una mica lesives, no obstant, hi ha un 6b i un 6c molt ideals per la Georgina.
Una mica abatuts pel cansament i l’anar munt i avall, anem a Gosswenstein, al LIDL i a les 17:30 ja som al càmping punt per sopar. Fem un mano a mano amb una cerveseta i uns fruits secs. Abans de les 20:00 sopem, i quan arriben el Nacho i la Sandra tornem a fer una cerveseta de mitja tarda amb la diferència que nosaltres ja hem sopat.
Abans d’anar a dormir fem una mica de societat amb el Pantxi i uns catalans que han arribat al càmping, s’està omplint! Ens explica que ha estat al Planetarium i ha encadenat la Liebesmüh (9-; 7b+) al segon pegue, també ens diu que la via Galaxis der Gelähmten (9+/10-; 8a) que vol provar l’Aleix està molla, igual que la Pathfinder (8; 7a) que vol provar la Georgina. Ens ha desmuntat el plànning per demà perquè volíem acompanyar al Nacho a provar la Liebesmüh (9-; 7b+), ja veurem què fem!
1 comment:
Que rucs que sou els del mètode científic, Avui que em moro de ganes, no escalo per què demà ( que a lo millor plou, o t'agafen cagarrines, o mal de coll, o simplement plou) estigui a tope.
Epppppppppp lo de rucs de bon rotllo. Be avui a pel 8a que deus d'estar com un torete..
Salut i records a tots
Post a Comment