Tuesday, July 01, 2008
Tuesday, June 24, 2008
Montserrat, GAM de Diables
Visita a Montserrat nord per escapar de la calor, fer metres i començar la temporada d'escalada un cop acabats exàmens.
El primer dia per la tarda fem unes vies al Secretivo Marcelino per escalfar motors.
L'endemà matí ens llevem d'hora per enfilar la via GAM de la Paret de Diables. Una clàssica de la cara nord.
La via és molt bona, excepte els seus primers metres que transcorren per terreny mig trencat, una mica perdedor i algo expo.
La resta genial!! Fisures semiequipades amb parabolts i claus. Desplom i sostres amb parabolt-buril, i parabolt respectivament, cada 1m com a molt. Vaja, un Ae molt equipat. 
Els llargs de dalt sobre millor roca que abaix, en típica fisura i placa montserratina. El llarg de 6a assequible i a equipar amb un o dos micros. Arribada al cim de llegenda, i vista ecepcional.
Una via 10!! Força aèria i ben equipada per terme general (totes les R's i llargs amb força peces posades).
Bon estiu a tothom!!!
El primer dia per la tarda fem unes vies al Secretivo Marcelino per escalfar motors.
L'endemà matí ens llevem d'hora per enfilar la via GAM de la Paret de Diables. Una clàssica de la cara nord.
La via és molt bona, excepte els seus primers metres que transcorren per terreny mig trencat, una mica perdedor i algo expo.
La resta genial!! Fisures semiequipades amb parabolts i claus. Desplom i sostres amb parabolt-buril, i parabolt respectivament, cada 1m com a molt. Vaja, un Ae molt equipat. Els llargs de dalt sobre millor roca que abaix, en típica fisura i placa montserratina. El llarg de 6a assequible i a equipar amb un o dos micros. Arribada al cim de llegenda, i vista ecepcional.
Una via 10!! Força aèria i ben equipada per terme general (totes les R's i llargs amb força peces posades).
Bon estiu a tothom!!!
Saturday, May 17, 2008
Rodellar passat per aigua
Visita llampec amb el Santi a Rodellar:
Sortim Divendres tarda, ja de nit, enmitj del diluvi universal arrivem a Rodellar.
Ens acullen Marc, Nacho, Laura i Sandra, molt amablevent a les seves cases amb rodes del Puente.
L'endemà s'aixeca assoleiat, però quan arrivem a la roca segueix el diluvi que ens acompanya tot el dia.
Sortim Divendres tarda, ja de nit, enmitj del diluvi universal arrivem a Rodellar.
Ens acullen Marc, Nacho, Laura i Sandra, molt amablevent a les seves cases amb rodes del Puente.
L'endemà s'aixeca assoleiat, però quan arrivem a la roca segueix el diluvi que ens acompanya tot el dia.
peu de via Alé yibé 7b+, aquàtic
Resum: zero encadenes per part de ningú... excepte alguna repetició a Pequeño Pablo, 7b i Steil ist Geil 7a+ de bloc del Búlder de Jon.
Nacho, Aleix, i sobretot Santi, proven Pequeño Bravo, 7c, però l'aigua als cantos ens tira a tots avall...
Un altre dia serà :(
Fanatisme vertical malgrat tot!!!
Sunday, May 04, 2008
Latin Brothers
Aquests dies de pont hem aprofitat per fer una visita a les salvatges parets de Montrebei.
Feia temps que tenia ganes d'escalar la Latin Brothers a la Paret de Catalunya. I ho havíem comentat varies vegades amb els amics del Plafó del Piri més tapieros, i amb altres fanàtics de l'alpinisme.
Finalment, després de tornar del Campionat d'Espanya Universitari d'Escalada, i amb el primer podi femení a la butxaca per la UB amb la bona actuació de la Núria Padilla, ens decidim a canviar les cintes exprés pels camalots, i les aproximacions còmodes i el confort de les parets equipades pel compromís d'una tapia que no perdona cap error, i on cal tenir el cap a lloc en tot moment.
La Latin és una via de gairebé 500m que s'enfila pel centre de la Paret de Catalunya seguint una linia prou evident de fisures. La roca és bona en general, malgrat alguns trams molt delicats.
Va estar reequipada fa un temps caviant buril per parabolt, però algú la ha desequipat tota, potser per un excés egocèntric de puritanisme clàssic. En tot cas, l'equipament actual està en mal estat, sobretot pel que fa a les reunions que estaven equipades amb els burils originals, que ara estan oxidats i alguns apunt de petar.
Cal anar amb compte amb la R6, que precedeix el llarg de 7a/b. Aquesta es munta sobre un únic buril en mal estat i cal reforçar-la a consciència, doncs els primer metres del llarg estan molt trencats i hi ha perill d'arrencar R i volar 200m. Un cop s'arriba al primer clau, uns 7m, es pot posar millors friends a la fisura, que ens salvaran una mica la situació.
La via és en general molt disfrutona. Mantinguda, però perfectament protegible, excepte algun tram un pel expo (pocs), com per exemple el flanqueig ascendent del llarg 11è arribant ja a la part de dalt.
Ambient assegurat i una experiència innolvidable. 100% recomanable.
Si la voleu forçar en lliure cal tenir consolidat el 7a a vista e terreny precari i totalment desequipat. Nosaltres varem probar de fer trams en lliure, i de segon sortia un bon troç. Potser apreta més de 7a pel que hem comentat tmbé amb altra gent. En tot cas, per aquell llarg 2 jocs de camalots i tascons mitjans trirepetits si aneu en aertifo, i si aneu en lliure molt de coratge.
La nostra aventura vertical va acabar amb el cel estelat i la freda nit montrebeiana. Un record que ens quedarà per sempre.
Thursday, February 14, 2008
Mali, un pais sensació-nal
fotos a: http://picasaweb.google.es/aleixroig/MALI200802
...finals de Desembre...
Aquest any he començat a estudiar Magisteri d'Educació Física. Les arrels dels anys al cau, primer l'Intayllú de Vilassar i després en equips d'Escoltes Catalans, les col.laboracions en camps de solidaritat amb Setem (Marroc 2004 i Argentina 2005), i tota una vida practicant diferents esports (sobretot els de muntanya), m'han portat a començar aquests estudis amb molta il.lusió. Una manera de col.laborar en construir un món més just per a tots i totes.
Estic a la recta final del semestre i tinc ganes d'aprofitar les vacances que tenim fins a l'inici del proper per veure món. Sols són 3 setmanes llargues, però vull aprofitar-les bé per escalar alguna via en noves contrades.
Envio una crida al ciberspai dels meus amics via missatges de mail i mobil per veure si algú s'anima en aquesta nova aventura. Proposo la Patagonia Argentina
Pocs dies passen fins que l'Aitor m'envia un sms: s'apunta!!
La intenció inicial era visitar el sud dels Andes, però l'escassetat de dies ens fa replantejar la destinació, doncs a Patagonia el mal temps deixa poques portes per enfilar-se a les impresionants agulles mitj glaçades que amaga.
Replantejem el tema deicidim tirar uns milers de quilòmetres recte avall: MALI. Allí hi ha un conjunt de parets ben conegudes pels amants de la vertical. Es tracta de la Ma de Fàtima. Un grup d'gulles rocoses d'entre 250 i 600 metres de desnivell. D'esquerra a dreta vist des de Daari Nou tenim: Kaga Pamari, Kaga Tondo, Wangeldeblidú, Wanderbrú, Suri Tondo i Hendu Tondo (adosat al Suri).
Cal dir que la regió est de Mali, als voltants d'Hombori, es troba envoltada d 'innumerables parets i agulles. Algunes encara verges i d'altres amb infinites possibilitats de noves obertures.
Entre Douentza i Hombori, en els 140km que els separen, hi ha un seguit de parets superatractives per a tapieros tot terreny. Panys d'entre 100 i 500m. Literalment hi ha centenars de quilòmetres de roca verge. Per posar un exemple: hi ha parets grans com la Paret de Catalunya de Montrebeion sols hi ha una o dues vies. Amb desenes e fisures i diedres evidents esperant ser descoberts.
28 de Gener 2008, comença l'avenura...
Al final serem tres en aquest viatge. L'Isaac, un company de l'Aitor, s'ha afegit l'última setmana a l'aventura. Una bona oportunitat per disfrutar tots tres d'aquest viatge plè de sensacions.
Sortim de BCN a les 12 del migdia. Després d'una escala de 7h a Casablanca (amb visita a la medina inclosa) arribem a Bamako, capital de Mali, a les 2am. Un taxi ens cobra una barbaritat per dur-nos a la Gare Routier des d'on a primera hora surt el bus cap a Gao (nosaltres baixarem a Hombori).
Esperem tirats a l'estació plens de mosquits (alguns potser portadors de malaria) atents als petates.
Pols i tot molt brut són algunes de le característiques de l'estació. Es pot veure en la foto de la letrina (els WC gairebé no existeixen a Mali, un forat al tera sols ser suficient... amb una tetera plena d'aigua per rentar-te la ma amb que t'aixugues el darrera).
Agafem el bus a l'hora maliense: o sigui, unes 2h més tard del previst.
18h de trajecte a través delpais dels baobabs ens deixen a les 2am al poble de Daari Tenim la Main du Fatima davant!!! Brutal!!!
Tot i que portem 2 dies sense dormir estem molt contents d'estar aquí.
En Musa, un treballador del càmping, ens obra la porta del campament gestionat per la Maña.
El campament situat al peu de la Main du Fatima possibilita als escaladors d'arreu del món d'estar per periodes llargs a la zona amb uns serveis excel.lents!!! Aquest és gestionat per la Maria Mar, una noia Peul (l'ètnia) del poble de Daari.
Fa uns 30 anys l'escalador i guia d'alta muntanya català Salvador Campillo es va instal.lar a viure al peu d'aquestes parets. Amb els anys es va casar amb la Maña (Maria Mar). Cada any passa allí els mesos d'estació seca.
En Salva ha obert bona part de les rutes d'aquestes parets. Acompanyat per multitud d'escaladors entre els qui podríem destacar en Fabio que l'ha acompanyat any rere any en les primeres a les linies més bones del massis.
El primer dia al Saher el dediquem a aproximar-nos peu de via del Kaga Tondo (uns 30min).
Dijous comencem les escalades, que es succeeixen dia rere dia en un nonestop de 4 dies i 5 die per l'Isaac i l'Aitor. Les vies que fem en la primera tongada són per ordre:
WANDERBRÚ: "Attaque Grippale - Horacio" 300m, MD+ Reunions amb un bolt en general. Primer llarg de 6a, la majoria V-V+ mantingut. Últim llarg de 6a que sembla molt més dur (desplom de taló a equipar amb un friend o jugar a volar).
SURI TONDO: "BMW" 340m, ED-. Linia brutal, molt evident, que segueix la linia lògica. Molt bè el segon llarg de xemeneia-fisura, el quart que remunta uns sostrets en 6a+ i el cinquè difíci de 6b+ molt tècnic en placa amb tres burils que no l'obliguen. Sortida amb grimpada de 150m al cim. Baixada amb 4 rapels per la "Guy Albert" + desgrimpada trapella fins al coll Suri-Wanderbrú.
KAGA TONDO: "DDT" 150m, MD-. Linia equipada on sols cal posar algunes peces entremitj i equipar tota l'última tirada de fàcil grimpada. Condueix al coll del Kaga.
L1 "Vuelva..." KAGA TONDO
La fem servir per arribar al coll del Kaga i enfilar la "Vuelva Usted Mañana" 250m MD/Ae. Brutal linia esmolada sbre l'aresta sud del Kaga Tondo que travessa un sostre molt espectacular al L2.
WANDERDEBLIDÚ: "Farafine Yelé" cara N 300m MD (o MD+ depenent del tram que agafis). Totalment desequipada. Roca curiosa en algun tram. Força aeria. Dificultat creixent fins al V+ o 6a depenent de per on es tiri.
Dilluns, l'Aitor i l'Isaac escalen una via fora de la Main du Fatima al "LLORO". Una via d'uns 150/200m D+. Excel.lent linia. En un poblat on cal pagar per enfilar-nos a la muntanya sagrada. I on a la baixada el cap del poble els volia entregar un infant per que el portessin a Europa. Jo m'en vag a Douentza, alpunt més proper d'internet d'on estem (140km) a comunicar-me amb la familia, que fa 1 setmana que estem sense poder comunicar-nos i ja deuen patir. Tinc una ferida a la ma que em vaig fer ahir arribant al campament en una patinada a terra... a veure si s'em cura per la segona tanda de vies.
Dimarts es dia de mercat a Hombori. Hi anem en un trekking d'uns 12km muntanya a través. Passant per dos pobles (Berber i un altres que no recordo el nom). Aquests poblats es van assentar en les alçades per protegir els seus habitants Peuls de les incursions musulmanes que es dedicaven a esclavitzar la població local fa unes centuries enrere (i que encara es dona en paisos més al sud d'Africa en l'actualitat).
Visito l'escola d'Hombori. El sistema escolar públic a Mali està engegat des de fa 4 anys, abans sols hi havia l'escola corànica i l'enssenyament oral de la familia que s'ha parcticat des de sempre en aquestes regions.
Per ser professor a Mali ca tenir superada la "ESO" malien més un any de preparació per la docència. Els primers quatre anys, els sou del professor ve del poblat que acull l'escola. A partir d'allí l'Estat s'en fa càrrec. Doncs la manca de recursos econòmics del pas no permet fer virgueries.
El dia no acaba massa bé, doncs li comuniquen a l'Isaac un problema familiar que el fa deixarel viatge i retornar d'immediat a Catalunya. El volem acompanyar. Estem una estona parlant-ne i al final ens quedem per acabar el viatge sols, amb el cor trist de veure marxar el nostre companys en circumstància difícil.
Les últimes escalades....
HENDU TONDO: "Les Senegaleses" 300m D+ Via que s'enfila a aquesta agulla adosada al Sur Tondo. Molt bona escalada amb rapel i reunions equipades. Dificultat assequible, espectacle assegurat.
de nou KAGA TONDO: "Esperó Nord" 700m MD.
Aquesta via es considerada una de les millors de la zona. Però no la podem finalitzar... l' Harmattan (el vent del desert) ens fa enrere a la R4 quan ja duiem gairebé 300m (ensamble i llargs a 60m). Ens escapem pel coll Kaga Tondo Wanderdeblidú. En aquesta escalada ens acompanyava en Salva, tot un luxe que no ha pogut acabar amb cim. La muntanya és savia i es reserva les milors joies en solidaritat al nostre companys que ha marxat.
Destinem els últims dies a fer turisme i descobrir el pais, doncs fins ara sols hem fet vida asilvestrada d'escaldor. Per cert, tot un luxe escalar sols amb la Maña cuinant-nos plats típics cada nit i dedicant tots els esforços a escalar bellíssimes rutes. En Salva ens ha acompanyat la major part de nits tot sopant a l'ombra d'aquestes parets impresionants.
Visita el campament un muntanyenc jubilat francès de l'Ariege que ha baixat en un llarg viatje de cotxe de 7000km fins aquestes contrades. El vendrà demà passat a Mopti.
Riba del Niger, port de Mopti
Ens unim a ell. I gràcies als seus contactillos podem visitar el pais Dogon, patrimoni de la humanitat.
Aquesta regió tan popular de Mali es una falla de roca de 200km de llarg: la falla de Bandiàgara, que uneix Mopti amb Douentza. Allí hi viuen els Dogons que s'hi van instal.lar fa un mileni (s.IX)tot convivint amb els Tellem, els homes ocells, tradicionals habitants de la zona. Finalment aquests últims van cedir el lloc als actuals Dogon.
Va ser donat a coneixer a occident per l'antropòleg francès Marcel Graule l'any 1931. Des de llavors ha estat focus d'atenció dels ulls occidentals com una de les joies de l'Africa negra.
La cultura animista ha estat sempre present en aquesta regió. Però cada vegada s'exten més l'islam moderat en els cultes religiosos locals.
Visitem Djigui Bombo, Telly i Ende. Els nens en demanen "argent" "argent"... i aprofito la demanda per jugar amb ells a atrapar-los cada vegada que em demanen l' "argent"... una manera divertida de prendre'ns la nostra condició d' hommo euros que som en aquests viatges a zones desafavorides del planeta (recordem que Mali és el tercer pais més pobre de la terra).
Parlo amb el guia local per veure si em lloga la moto una estona. Fet són 4eur. ns n'anem els dos a través de la sorra cap a la carretereta que abans hem baixat en 4x4. És el primer cop que porto moto de marxes, i la sorra i el meu acompanyant de paquet no m'em faciliten l'aprenentatge... Al final però ja li agafo el truquillo, i el guia la porta en els trams més complicats. El convido a una cola a Djigui Bombo, el pble on hem dinat al matí. Baixe ja gairebé fosc. En Françoise (el francès de lÀriege) i l'Aitor deuen pensar que estic boig d'arriscar-me a anar amb una moto deixada pe aquestes pistes... i si caiem i li he de pagar la reparació? Miro de ser prudent i al final tot surt bé.
El viatje dura tot el cap de setmana. I ens prenem tres dies per anar tornant a Bamako i agafar el vol de retorn a Europa.
Visitem la capital de Mali, Bamako. Ebulliciosa i supercontaminada, allotja una vida fernètica encarada al comerç de tot tipus de mercaderies. Les poques infraestructures del pais les trobem aquí.
Després de 24 de vols i esperes, i 5h de vol efectiu en avió, tornem a trepitjar Barcelona.
No fa ni un dia que estic aquí. Alguna cosa ha canviat.No sóc el mateix que quan vaig marxar. Si bé és cert que mai som els mateixos amb el pas del temps, aquests viatges ens transformen encara més.
Al.lucino amb les preocupacions nacionals: l'AVE, el cost de la vida/pujada de preus??, la sequera???? quina sequera tenim aquí? El problema es que directament llencem l'aigüa. En 15 dies he pogut viure perfectament fent servir un total de 4l d'aigüa diaris per tot el que necessitava (beure, neteja,...). Pràcticament no he consumit electricitat en tot el viatge. El wc ha estat un forat al terra. Les comditats no hi eren, però també es podia viure (no sols sobreviure). Es cert que hi he estat en condició de turista. Però, no hi ha un terme mitj entre el malgast que fem del planeta aquí Catalunya i tot occident i la vida en excés mancada de recursos dels paisos del Sud? Potser si ens repartim els recursos naturals i els cuidem podrem viure tots plegats millor.
...finals de Desembre...
Aquest any he començat a estudiar Magisteri d'Educació Física. Les arrels dels anys al cau, primer l'Intayllú de Vilassar i després en equips d'Escoltes Catalans, les col.laboracions en camps de solidaritat amb Setem (Marroc 2004 i Argentina 2005), i tota una vida practicant diferents esports (sobretot els de muntanya), m'han portat a començar aquests estudis amb molta il.lusió. Una manera de col.laborar en construir un món més just per a tots i totes.
Estic a la recta final del semestre i tinc ganes d'aprofitar les vacances que tenim fins a l'inici del proper per veure món. Sols són 3 setmanes llargues, però vull aprofitar-les bé per escalar alguna via en noves contrades.
Envio una crida al ciberspai dels meus amics via missatges de mail i mobil per veure si algú s'anima en aquesta nova aventura. Proposo la Patagonia Argentina
Pocs dies passen fins que l'Aitor m'envia un sms: s'apunta!!
La intenció inicial era visitar el sud dels Andes, però l'escassetat de dies ens fa replantejar la destinació, doncs a Patagonia el mal temps deixa poques portes per enfilar-se a les impresionants agulles mitj glaçades que amaga.
Replantejem el tema deicidim tirar uns milers de quilòmetres recte avall: MALI. Allí hi ha un conjunt de parets ben conegudes pels amants de la vertical. Es tracta de la Ma de Fàtima. Un grup d'gulles rocoses d'entre 250 i 600 metres de desnivell. D'esquerra a dreta vist des de Daari Nou tenim: Kaga Pamari, Kaga Tondo, Wangeldeblidú, Wanderbrú, Suri Tondo i Hendu Tondo (adosat al Suri).
Cal dir que la regió est de Mali, als voltants d'Hombori, es troba envoltada d 'innumerables parets i agulles. Algunes encara verges i d'altres amb infinites possibilitats de noves obertures.
Entre Douentza i Hombori, en els 140km que els separen, hi ha un seguit de parets superatractives per a tapieros tot terreny. Panys d'entre 100 i 500m. Literalment hi ha centenars de quilòmetres de roca verge. Per posar un exemple: hi ha parets grans com la Paret de Catalunya de Montrebeion sols hi ha una o dues vies. Amb desenes e fisures i diedres evidents esperant ser descoberts.
28 de Gener 2008, comença l'avenura...
Al final serem tres en aquest viatge. L'Isaac, un company de l'Aitor, s'ha afegit l'última setmana a l'aventura. Una bona oportunitat per disfrutar tots tres d'aquest viatge plè de sensacions.
Sortim de BCN a les 12 del migdia. Després d'una escala de 7h a Casablanca (amb visita a la medina inclosa) arribem a Bamako, capital de Mali, a les 2am. Un taxi ens cobra una barbaritat per dur-nos a la Gare Routier des d'on a primera hora surt el bus cap a Gao (nosaltres baixarem a Hombori).
Esperem tirats a l'estació plens de mosquits (alguns potser portadors de malaria) atents als petates.
Pols i tot molt brut són algunes de le característiques de l'estació. Es pot veure en la foto de la letrina (els WC gairebé no existeixen a Mali, un forat al tera sols ser suficient... amb una tetera plena d'aigua per rentar-te la ma amb que t'aixugues el darrera).
Agafem el bus a l'hora maliense: o sigui, unes 2h més tard del previst.
18h de trajecte a través delpais dels baobabs ens deixen a les 2am al poble de Daari Tenim la Main du Fatima davant!!! Brutal!!!
Tot i que portem 2 dies sense dormir estem molt contents d'estar aquí.
En Musa, un treballador del càmping, ens obra la porta del campament gestionat per la Maña.
El campament situat al peu de la Main du Fatima possibilita als escaladors d'arreu del món d'estar per periodes llargs a la zona amb uns serveis excel.lents!!! Aquest és gestionat per la Maria Mar, una noia Peul (l'ètnia) del poble de Daari.
Fa uns 30 anys l'escalador i guia d'alta muntanya català Salvador Campillo es va instal.lar a viure al peu d'aquestes parets. Amb els anys es va casar amb la Maña (Maria Mar). Cada any passa allí els mesos d'estació seca.
En Salva ha obert bona part de les rutes d'aquestes parets. Acompanyat per multitud d'escaladors entre els qui podríem destacar en Fabio que l'ha acompanyat any rere any en les primeres a les linies més bones del massis.
El primer dia al Saher el dediquem a aproximar-nos peu de via del Kaga Tondo (uns 30min).
Dijous comencem les escalades, que es succeeixen dia rere dia en un nonestop de 4 dies i 5 die per l'Isaac i l'Aitor. Les vies que fem en la primera tongada són per ordre:
WANDERBRÚ: "Attaque Grippale - Horacio" 300m, MD+ Reunions amb un bolt en general. Primer llarg de 6a, la majoria V-V+ mantingut. Últim llarg de 6a que sembla molt més dur (desplom de taló a equipar amb un friend o jugar a volar).
SURI TONDO: "BMW" 340m, ED-. Linia brutal, molt evident, que segueix la linia lògica. Molt bè el segon llarg de xemeneia-fisura, el quart que remunta uns sostrets en 6a+ i el cinquè difíci de 6b+ molt tècnic en placa amb tres burils que no l'obliguen. Sortida amb grimpada de 150m al cim. Baixada amb 4 rapels per la "Guy Albert" + desgrimpada trapella fins al coll Suri-Wanderbrú.
KAGA TONDO: "DDT" 150m, MD-. Linia equipada on sols cal posar algunes peces entremitj i equipar tota l'última tirada de fàcil grimpada. Condueix al coll del Kaga.
L1 "Vuelva..." KAGA TONDO
La fem servir per arribar al coll del Kaga i enfilar la "Vuelva Usted Mañana" 250m MD/Ae. Brutal linia esmolada sbre l'aresta sud del Kaga Tondo que travessa un sostre molt espectacular al L2.
WANDERDEBLIDÚ: "Farafine Yelé" cara N 300m MD (o MD+ depenent del tram que agafis). Totalment desequipada. Roca curiosa en algun tram. Força aeria. Dificultat creixent fins al V+ o 6a depenent de per on es tiri.
Dilluns, l'Aitor i l'Isaac escalen una via fora de la Main du Fatima al "LLORO". Una via d'uns 150/200m D+. Excel.lent linia. En un poblat on cal pagar per enfilar-nos a la muntanya sagrada. I on a la baixada el cap del poble els volia entregar un infant per que el portessin a Europa. Jo m'en vag a Douentza, alpunt més proper d'internet d'on estem (140km) a comunicar-me amb la familia, que fa 1 setmana que estem sense poder comunicar-nos i ja deuen patir. Tinc una ferida a la ma que em vaig fer ahir arribant al campament en una patinada a terra... a veure si s'em cura per la segona tanda de vies.
Dimarts es dia de mercat a Hombori. Hi anem en un trekking d'uns 12km muntanya a través. Passant per dos pobles (Berber i un altres que no recordo el nom). Aquests poblats es van assentar en les alçades per protegir els seus habitants Peuls de les incursions musulmanes que es dedicaven a esclavitzar la població local fa unes centuries enrere (i que encara es dona en paisos més al sud d'Africa en l'actualitat).
Visito l'escola d'Hombori. El sistema escolar públic a Mali està engegat des de fa 4 anys, abans sols hi havia l'escola corànica i l'enssenyament oral de la familia que s'ha parcticat des de sempre en aquestes regions.
Per ser professor a Mali ca tenir superada la "ESO" malien més un any de preparació per la docència. Els primers quatre anys, els sou del professor ve del poblat que acull l'escola. A partir d'allí l'Estat s'en fa càrrec. Doncs la manca de recursos econòmics del pas no permet fer virgueries.
El dia no acaba massa bé, doncs li comuniquen a l'Isaac un problema familiar que el fa deixarel viatge i retornar d'immediat a Catalunya. El volem acompanyar. Estem una estona parlant-ne i al final ens quedem per acabar el viatge sols, amb el cor trist de veure marxar el nostre companys en circumstància difícil.
Les últimes escalades....
HENDU TONDO: "Les Senegaleses" 300m D+ Via que s'enfila a aquesta agulla adosada al Sur Tondo. Molt bona escalada amb rapel i reunions equipades. Dificultat assequible, espectacle assegurat.
de nou KAGA TONDO: "Esperó Nord" 700m MD.
Aquesta via es considerada una de les millors de la zona. Però no la podem finalitzar... l' Harmattan (el vent del desert) ens fa enrere a la R4 quan ja duiem gairebé 300m (ensamble i llargs a 60m). Ens escapem pel coll Kaga Tondo Wanderdeblidú. En aquesta escalada ens acompanyava en Salva, tot un luxe que no ha pogut acabar amb cim. La muntanya és savia i es reserva les milors joies en solidaritat al nostre companys que ha marxat.Destinem els últims dies a fer turisme i descobrir el pais, doncs fins ara sols hem fet vida asilvestrada d'escaldor. Per cert, tot un luxe escalar sols amb la Maña cuinant-nos plats típics cada nit i dedicant tots els esforços a escalar bellíssimes rutes. En Salva ens ha acompanyat la major part de nits tot sopant a l'ombra d'aquestes parets impresionants.
Visita el campament un muntanyenc jubilat francès de l'Ariege que ha baixat en un llarg viatje de cotxe de 7000km fins aquestes contrades. El vendrà demà passat a Mopti.
Riba del Niger, port de Mopti
Ens unim a ell. I gràcies als seus contactillos podem visitar el pais Dogon, patrimoni de la humanitat.
Aquesta regió tan popular de Mali es una falla de roca de 200km de llarg: la falla de Bandiàgara, que uneix Mopti amb Douentza. Allí hi viuen els Dogons que s'hi van instal.lar fa un mileni (s.IX)tot convivint amb els Tellem, els homes ocells, tradicionals habitants de la zona. Finalment aquests últims van cedir el lloc als actuals Dogon.
Va ser donat a coneixer a occident per l'antropòleg francès Marcel Graule l'any 1931. Des de llavors ha estat focus d'atenció dels ulls occidentals com una de les joies de l'Africa negra.
La cultura animista ha estat sempre present en aquesta regió. Però cada vegada s'exten més l'islam moderat en els cultes religiosos locals.
Visitem Djigui Bombo, Telly i Ende. Els nens en demanen "argent" "argent"... i aprofito la demanda per jugar amb ells a atrapar-los cada vegada que em demanen l' "argent"... una manera divertida de prendre'ns la nostra condició d' hommo euros que som en aquests viatges a zones desafavorides del planeta (recordem que Mali és el tercer pais més pobre de la terra).
Parlo amb el guia local per veure si em lloga la moto una estona. Fet són 4eur. ns n'anem els dos a través de la sorra cap a la carretereta que abans hem baixat en 4x4. És el primer cop que porto moto de marxes, i la sorra i el meu acompanyant de paquet no m'em faciliten l'aprenentatge... Al final però ja li agafo el truquillo, i el guia la porta en els trams més complicats. El convido a una cola a Djigui Bombo, el pble on hem dinat al matí. Baixe ja gairebé fosc. En Françoise (el francès de lÀriege) i l'Aitor deuen pensar que estic boig d'arriscar-me a anar amb una moto deixada pe aquestes pistes... i si caiem i li he de pagar la reparació? Miro de ser prudent i al final tot surt bé.
El viatje dura tot el cap de setmana. I ens prenem tres dies per anar tornant a Bamako i agafar el vol de retorn a Europa.
Visitem la capital de Mali, Bamako. Ebulliciosa i supercontaminada, allotja una vida fernètica encarada al comerç de tot tipus de mercaderies. Les poques infraestructures del pais les trobem aquí.
Després de 24 de vols i esperes, i 5h de vol efectiu en avió, tornem a trepitjar Barcelona.
No fa ni un dia que estic aquí. Alguna cosa ha canviat.No sóc el mateix que quan vaig marxar. Si bé és cert que mai som els mateixos amb el pas del temps, aquests viatges ens transformen encara més.
Al.lucino amb les preocupacions nacionals: l'AVE, el cost de la vida/pujada de preus??, la sequera???? quina sequera tenim aquí? El problema es que directament llencem l'aigüa. En 15 dies he pogut viure perfectament fent servir un total de 4l d'aigüa diaris per tot el que necessitava (beure, neteja,...). Pràcticament no he consumit electricitat en tot el viatge. El wc ha estat un forat al terra. Les comditats no hi eren, però també es podia viure (no sols sobreviure). Es cert que hi he estat en condició de turista. Però, no hi ha un terme mitj entre el malgast que fem del planeta aquí Catalunya i tot occident i la vida en excés mancada de recursos dels paisos del Sud? Potser si ens repartim els recursos naturals i els cuidem podrem viure tots plegats millor.
Friday, August 17, 2007
Arco, Italia
El mal temps ens ha fet canviar el rumb...
Ara estem passant uns dies a la capital italiana de l'escalada en roca: Arco. On d'aqui tres setmanes es celebra un torneig internacional d'escalada: el Rocmaster 2007.
El temps aqui es força millor. Encara que alguna tarda cau una gotellada.
L'escalada, la cultura, la gastronomia, les desenes de botigues de muntanya i escalada,... fan d' aquest raco de mon un paradis.
Fins ben aviat!
Ara estem passant uns dies a la capital italiana de l'escalada en roca: Arco. On d'aqui tres setmanes es celebra un torneig internacional d'escalada: el Rocmaster 2007.
El temps aqui es força millor. Encara que alguna tarda cau una gotellada.
L'escalada, la cultura, la gastronomia, les desenes de botigues de muntanya i escalada,... fan d' aquest raco de mon un paradis.
Fins ben aviat!
Monday, August 13, 2007
Chamonix 2007
Despres de renunciar a una de les vies somiades als Alps per mal temps durant el Juliol, i escalar el Vignemale amb en Nando...
Un any mes repeteixo destinacio amb en Jaume Clua: Chamonix.
Si be l'any passat vem poder escalar una bona via al Grand Capuccin (veure el link del blog http://tinkpor.blogspot.com del relat a la Bonatti-Ghio), aquest any tot sembla indicar que tornarem a casa sense haver pogut escalar cap de les vies previstes en el massis alpi per excel.lencia.
Aquest estiu ha estat especialment plujos i fred, i la majoria de vies estan massa carragades de neu per ser escalades "en sec", i la neu poc transformada per escalar-les en versio gelada/hivernal.
Pero estem de vacances, disfrutant d'uns dies de fresca i temps irregular, i Chamonix tambe amaga altres opcions com a alternativa. Per exemple: avui i dema es celebra el Festival des Guides, amb concerts i espectacles per homenatjar els guies de muntanya de la capital alpina.
Una altra opcio que estem sospesant es llansar-nos en parapent; una activitat molt concorreguda en aquesta vall.
En fi, que al mal temps bona cara.
I la setmana que ve: Monte Rosa amb els companys del Piri, o be tour de roca per Fransa, aixo si, a menys alsada per assegurar el bon temps.
Bon estiu 2007
Subscribe to:
Posts (Atom)
