18 de juliol:
Ha plogut mitja nit, però el dia es lleva sense aigua. Portem un dia descansat, i per tant volem escalar.
A primera hora l’Stefan (amic del Jose Enrique Agustí) ens recomana un petit sector prop del càmping de Pottenstein i decidim anar-hi. Allí hi ha una bona via de 9+; 7c+/8a (Hércules). Just abans de marxar ens creuem amb la Raquel i l’Edgar, una parella de Barcelona, que just coincideix que a la tarda ja marxen. Ells ens comenten que visitaran el sector de Weissenstein, prop de Neuhaus, ja que no hi han anat i és un bon lloc per un dia post-pluja.
Nosaltres, decidits, anem en busca del sector de Pottenstein. Està just a tocar del càmping, de manera que sense caminar gaire podem inspeccionar el terreny. Gairebé totes les vies estan molles a la part de dalt. Així que fem un cop de cap i decidim anar a escalar amb la parella barcelonina a Weissenstein per assegurar trobar-nos vies seques.
A Weissenstein l’Aleix prova a vista sense èxit el Dampfhammer (8; 7a), i després munta la Krampfhammer (9; 7c). Li fa alguns pegues sense aconseguir encadenar. La Georgina prova tots els passos de la Direkt Tausstieg (7+; 6c) en top rope i la troba excessivament dura, molt llarga i amb passos molt a bloc. En acabat encadena al flash la Eieruhr (6+; 6a+), i després de provar la Seven Up (7-; 6b) la torna a encadenar. L’Aleix acaba el dia fent aquestes dues vies seguides de pujada i baixada per fer una mica de pila.
El dia és plujós, però tot i així hem pogut escalar, tot un èxit!
No comments:
Post a Comment