El dia s’ha llevat gris, i de tant en tant se senten quatre gotes sobre el sostre de la caravana. En Pantxi i el Paco acompanyen al Valdiri a l’aeroport, ells avui no escalen, descansen! Nosaltres estem com el dia, poques ànsies d’escalar, i per més enri, l’Aleix té les pells dels dits molt tocades, li convé no estar gaire en contacte amb la roca… Hem esmorzat suau perquè la previsió no és de fer grans activitats durant el dia.
Cap a la una, la Georgina insisteix d’anar a donar un vol i sortir del càmping aprofitant que no plou. Hem anat a visitar la tomba on descansa el gran mestre de l’escalada: Wolfgang Güllich, que va morir el 31 d’agost del 1992, amb 30 anys, en un tràgic accident de cotxe després d’haver ensenyat als escaladors un estil de vida.
El dia no s’anima, però tot i així, després de donar una volta per Obertrubach i respirar l’aire treballador d’un diumenge en un petit poble al mig del no res al sud est d’Alemanya, ens hem endinsat al bosc per descobrir un sector poc interessant per acabar d’obrir la gana. Havent dinat ens hem relaxat, hem llegit, escoltat música i, fins i tot, dormit una estona.
Plou sense parar, no cau aigua en quantitat, tan sols ja justa per no poder fer res a l´aire lliure.
1 comment:
Molt bo! El mestre Gullich!
Has de probar Action Direct....encara que sigui arrossegant-se....Ja ens ho comentes...
Post a Comment