Wednesday, July 09, 2014

les Ecrins

5 de juliol:
A les 5.15am sona el despertador per marxar.
Ha sigut una nit curta després d'arribar del fantàstic sopar al Drunken Monk amb els pares i la Berta i coure el gall d'indi a quarts de 12 de la nit. I per fer-ho rodó, abans d'anar a dormir ens adonem que ens falten els pals reparats de l'avancé.

Abans de les 5.30 l'Aleix ja està a punt per anar a Vilassar de Dalt a buscar els pals. Mentrestant, acabo de posar les coses a la nevereta per endur-nos.
A les 6am sortim de cals avis amb la caravana i el Marc. Som-hi!

Són uns 700km. Dinem pel camí i cap a lea 4pm arribem a Ailefeoide. Un etit poble al costat del Parc Natural dels Ecrins. És fàcil teobar el càming ja que està a l'entrada del poble. Demanem a recepció i ens instal.lem. És ben curiós, els punts d'electricitat estan al costat de la carretera, i per tant acampem fora del càmping.

En Guim i l'Elià no arriben fins quarts d'onze. Nosaltres dormim.

6 de juliol:
Ens llevem a les 7. Hem dormit genial! Necessitàvem dormir unes hores i descansar.
Avui és dia d'aproximació i inici de foemació. L'Aleix fa la sessió teòrica després d'un bon esmorzar i havent fet la digestió, cap a les 11 ens posem a caminar tranquil.lament direcció a "le Glacier Blanc".

Fa bona temperatura, no fa excessiu sol, perfecte per caminar! Fem els primers 700m de desnivell fins al Refugi de le Glacier Blanc (2550m) en dues hores. Allà mengem els entrepans i agafem forces per afrontar l'altra meitat de la jornada.





Els nois tiren amunt cap al Refugi des Ecrins on faran nit mentre que jo torno avall cap a la rulot. En 40'estic al cotxe.

El primer que faig al càmping és dutxar-me. Just arribar a la caravana ben neta, es posa a ploure. Després un nestea i cap a les 7 ja tinc gana de sopar. Després de dues pel.lícules i un parell de documentals se'm tanquen els ulls, així que a les 10 a dormir. Sembla que no plou i es veu el cel força obert, però a les 12 em desvetllo i plou...

7 de juliol:
Dormo del tirón fins les 8. Esmorzo amb una altra pel.li, vaig a comprar el dinar-sopar i em vesteixo per anar a buscar-los a mig camí.

A les 11.30 surto del cotxe, no havia plogut en tot el matí, però sembla que ara sí. No plou massa, començo a caminar. 200m fins a la caseta d'informació i he de refugiar-me de l'aiguat que està caient. En tot això arriba la dona del punt d'informació i entablem conversació tot esperant que amaïni. Cap a les 11.45 sembla que ha afluixat i faig un intent de pujar. Pujo uns 150m fins que comença de nou. Em refugio sota una pedra esperant que abaixi, amb el temps a la muntanya no se sap mai... quan sembla que no cau tant fort em disposo a tornar cap al cotxe. Vaig bastant molla. De baixada comença a llampegar i tronat, la tinc a sobre. Finalment arribo al cotxe cap a les 12.15... molt xopa. Saludo a la dona del punt d'informació, vaig a buscar roba seca al cotxe i vaig cap al bar. Al wàter em canvio com puc fins que arriba un dels cambrers i em parla en francés de males maneres. Abaixo el cap, li demano perdó i em segueixo canviant. Ell segueix increpant i jo demanant disculpes fins que marxa. Quan surto i vaig cap a la barra se'm torna a creuar i finalment em somriu... es deu haver sentit culpable. La veritat és que he agraït el seu somriure perquè després de venir d'una hora d'aigua i saber que els 4 nois estan allà dalt ambla tempesta el que menys necessitava era una bronca.

Des del bar, amb un suc de pinya de casi 3 euros, roba seca però el cap xop, un llibre i el candi espero que arribin (suposo que pollastres i cansats) l'Aleix, el Marc, el Guim i l'Elià.

A les 14:30, tal com havíem quedat, els 4 nois m’esperen al porxo de la caseta d’informació. Van tan molls com he anat jo fa una estona, però més cansats i contents del que han pogut fer.
Finalment no han fet cim, però la cara d’alegria i emoció quan m’expliquen l’experiència de posar-se dins d’una esquerda i sortir-ne i tot lo bé que s’ho han passat al refugi durant la nit, denota que els ha encantat! Els ha pedregat, plogut, han vist boira baixa (o alta segons com t’ho miris), no han dormit i han fet un taller d’autorescat en plens Ecrins. Això no té preu!





Han arribat afamats, i tal com arribem a la caravana, a taula, s’ha dit! Segueix plovent, però amb l’Aleix preferim començar el nostre camí cap a Frankenjura. Ens queden més de 12 hores de cotxe i volem anar fent, tot el que puguem fer avui no ho haurem de fer demà!

Dit i fet, a les 18:00 comencem a creuar els alps amb la caravana a darrere. Passem el desviament cap a Les Deux Alpes, Grenoble, Lyon, i a Dijon ens aturem a dormir. Àrea de servei del Jura: genial! Molt tranquil·la, amb llum però no gaire trànsit.



No comments: