Tuesday, August 23, 2005

La Paz, primer 5000

Ahir a primera hora del matí vaig arribar a la ciutat de La Paz. Situada a 3670m d´alçada és la capital més alta del mon. El Alto, amb 1milló d´habitants està a la part més alta (4050m), també és la part més pobra. La part rica de la ciutat està a la part baixa, a uns 3400m. Jo m´estic a l´Hotel (més aviat hostal) Continental al bell mitj de la city. El soroll és intens durant tot el dia, els claxons són el ritme d´aquesta agitada urbe.

Mercats al carrer nudreixen de vida tots els racons: des de paradetes de fruita, roba, flors,... a petites oficines ambulants al bell mitj de la vorera, on per uns pocs bolivianos t´escriuen una carteta a màquina per entregar-la a les delegacions del gobern del seu costat.

Aquest matí he contractat un tour. La millor manera de veure coses quan estàs sol i les conexions amb transport públic són poc clares. Hem pujat amb una furgoneta fins a El Alto i tot després cap al refugi de les pistes d´esquí més altes del mon (aquí tot és lo mes del mon,... per l´alçada...) a 5120m: Chacaltaya. Malauradament el retrocés de la glacera fa que sols siguin esquiables 2 setmanes al Desembre, amb les primeres neus.

Des d´allà un camí ben marcat porta al cim del Chacaltaya. Que amb els seus 5395m crec que deu ser l´ascenció a una muntanya de 5000m més senzilla del mon també. De fet és com pujar al Burriach des de la Font Picant. Amb l´afegit de l´alçada.

Chacalataya al centre i Wisuyu al fons a la dreta










D´allà la gent ja retornava cap al refugi a prendre´s uns matecitos de coca. Jo he preferit aprofitar el temps que ens deixaven lliure per continuar carenejant fina a un altre cim: el Cerro Wisuyu (a uns 2-3km del primer i separat per varis colls). De 5221m. L´altimetre me´ls marcava de semblant altura, tot i la diferencia que marquen els mapes. La carena era senzilla, però les 2 hores que he estat fent la travessa per sobre dels 5000m s´han notat en l´esforç. Primer pujava a pinyó fixe gairebé sense parades. Al cap de l´estona 20-30 passes i descans, i així la resta de la pujada.
D´un al l´altre cim he desgrimpat unes roques que en tornar a pujar-les per anar al punt de partida m´han tret una mica el mono d´escalada: algun passet de II o III segurament ja hi era. Divertit però breu.

Ara estic en un ciber de La Paz esperant a que es faci l´hora de parlar amb l´Higinio, el mexicà. Em fa un xic de mal el cap. Però durant el dia m´he notat molt bé per aquells paratjes, estic content amb el plà d´aclimatr lentament.

Les vistes de l´Illimani sobre La Paz brutals. I El Huayna Potosí des del cim del Chacaltaya, a sols uns pocs km de distància m´han deixat impresionat. No entenc com es pot considerar aquella muntanya com el 6000 més senzill amb l´aspecte tan aterrador que tenia avui: roca i gel per parets ben verticals fins al punxegut cim. Suposo que deu tenir una altra cara amable al darrera.

Ara que ja he descarregat unes quantes fotos i tinc espai de nou a la camara patrocini de Ribas Mateu, miraré de captivar la immensitat dels paisatges que vorejen La Paz. Aviat en penjaré de noves.

2 comments:

alfons said...

Aleix! les fotos són brutals. quina enveja... només vam oder fer una setm,ana de vacances a mallorca i cap a l'oficina altre cop. buff, em fliparia estar on estàs tu, bé, potser caminant una mica menys i pujant menys pics, però quin viatge més guai.la foto d les muntanyes amb tots els seus colors em recorda a austràlia. només falta que la sorra sigui vermella.

cuida't! ens veiem quan tornis.
una abraçada.
Alfons.

montsemateu said...

prova