Mali, un pais sensació-nal

fotos a: http://picasaweb.google.es/aleixroig/MALI200802


...finals de Desembre...
Aquest any he començat a estudiar Magisteri d'Educació Física. Les arrels dels anys al cau, primer l'Intayllú de Vilassar i després en equips d'Escoltes Catalans, les col.laboracions en camps de solidaritat amb Setem (Marroc 2004 i Argentina 2005), i tota una vida practicant diferents esports (sobretot els de muntanya), m'han portat a començar aquests estudis amb molta il.lusió. Una manera de col.laborar en construir un món més just per a tots i totes.

Estic a la recta final del semestre i tinc ganes d'aprofitar les vacances que tenim fins a l'inici del proper per veure món. Sols són 3 setmanes llargues, però vull aprofitar-les bé per escalar alguna via en noves contrades.

Envio una crida al ciberspai dels meus amics via missatges de mail i mobil per veure si algú s'anima en aquesta nova aventura. Proposo la Patagonia Argentina

Pocs dies passen fins que l'Aitor m'envia un sms: s'apunta!!

La intenció inicial era visitar el sud dels Andes, però l'escassetat de dies ens fa replantejar la destinació, doncs a Patagonia el mal temps deixa poques portes per enfilar-se a les impresionants agulles mitj glaçades que amaga.

Replantejem el tema deicidim tirar uns milers de quilòmetres recte avall: MALI. Allí hi ha un conjunt de parets ben conegudes pels amants de la vertical. Es tracta de la Ma de Fàtima. Un grup d'gulles rocoses d'entre 250 i 600 metres de desnivell. D'esquerra a dreta vist des de Daari Nou tenim: Kaga Pamari, Kaga Tondo, Wangeldeblidú, Wanderbrú, Suri Tondo i Hendu Tondo (adosat al Suri).
Cal dir que la regió est de Mali, als voltants d'Hombori, es troba envoltada d 'innumerables parets i agulles. Algunes encara verges i d'altres amb infinites possibilitats de noves obertures.

Entre Douentza i Hombori, en els 140km que els separen, hi ha un seguit de parets superatractives per a tapieros tot terreny. Panys d'entre 100 i 500m. Literalment hi ha centenars de quilòmetres de roca verge. Per posar un exemple: hi ha parets grans com la Paret de Catalunya de Montrebeion sols hi ha una o dues vies. Amb desenes e fisures i diedres evidents esperant ser descoberts.

28 de Gener 2008, comença l'avenura...

Al final serem tres en aquest viatge. L'Isaac, un company de l'Aitor, s'ha afegit l'última setmana a l'aventura. Una bona oportunitat per disfrutar tots tres d'aquest viatge plè de sensacions.

Sortim de BCN a les 12 del migdia. Després d'una escala de 7h a Casablanca (amb visita a la medina inclosa) arribem a Bamako, capital de Mali, a les 2am. Un taxi ens cobra una barbaritat per dur-nos a la Gare Routier des d'on a primera hora surt el bus cap a Gao (nosaltres baixarem a Hombori).
Esperem tirats a l'estació plens de mosquits (alguns potser portadors de malaria) atents als petates.
Pols i tot molt brut són algunes de le característiques de l'estació. Es pot veure en la foto de la letrina (els WC gairebé no existeixen a Mali, un forat al tera sols ser suficient... amb una tetera plena d'aigua per rentar-te la ma amb que t'aixugues el darrera).

Agafem el bus a l'hora maliense: o sigui, unes 2h més tard del previst.

18h de trajecte a través delpais dels baobabs ens deixen a les 2am al poble de Daari Tenim la Main du Fatima davant!!! Brutal!!!
Tot i que portem 2 dies sense dormir estem molt contents d'estar aquí.

En Musa, un treballador del càmping, ens obra la porta del campament gestionat per la Maña.

El campament situat al peu de la Main du Fatima possibilita als escaladors d'arreu del món d'estar per periodes llargs a la zona amb uns serveis excel.lents!!! Aquest és gestionat per la Maria Mar, una noia Peul (l'ètnia) del poble de Daari.
Fa uns 30 anys l'escalador i guia d'alta muntanya català Salvador Campillo es va instal.lar a viure al peu d'aquestes parets. Amb els anys es va casar amb la Maña (Maria Mar). Cada any passa allí els mesos d'estació seca.
En Salva ha obert bona part de les rutes d'aquestes parets. Acompanyat per multitud d'escaladors entre els qui podríem destacar en Fabio que l'ha acompanyat any rere any en les primeres a les linies més bones del massis.

El primer dia al Saher el dediquem a aproximar-nos peu de via del Kaga Tondo (uns 30min).

Dijous comencem les escalades, que es succeeixen dia rere dia en un nonestop de 4 dies i 5 die per l'Isaac i l'Aitor. Les vies que fem en la primera tongada són per ordre:

WANDERBRÚ: "Attaque Grippale - Horacio" 300m, MD+ Reunions amb un bolt en general. Primer llarg de 6a, la majoria V-V+ mantingut. Últim llarg de 6a que sembla molt més dur (desplom de taló a equipar amb un friend o jugar a volar).

SURI TONDO: "BMW" 340m, ED-. Linia brutal, molt evident, que segueix la linia lògica. Molt bè el segon llarg de xemeneia-fisura, el quart que remunta uns sostrets en 6a+ i el cinquè difíci de 6b+ molt tècnic en placa amb tres burils que no l'obliguen. Sortida amb grimpada de 150m al cim. Baixada amb 4 rapels per la "Guy Albert" + desgrimpada trapella fins al coll Suri-Wanderbrú.

KAGA TONDO: "DDT" 150m, MD-. Linia equipada on sols cal posar algunes peces entremitj i equipar tota l'última tirada de fàcil grimpada. Condueix al coll del Kaga.
















L1 "Vuelva..." KAGA TONDO


La fem servir per arribar al coll del Kaga i enfilar la "Vuelva Usted Mañana" 250m MD/Ae. Brutal linia esmolada sbre l'aresta sud del Kaga Tondo que travessa un sostre molt espectacular al L2.

WANDERDEBLIDÚ: "Farafine Yelé" cara N 300m MD (o MD+ depenent del tram que agafis). Totalment desequipada. Roca curiosa en algun tram. Força aeria. Dificultat creixent fins al V+ o 6a depenent de per on es tiri.

Dilluns, l'Aitor i l'Isaac escalen una via fora de la Main du Fatima al "LLORO". Una via d'uns 150/200m D+. Excel.lent linia. En un poblat on cal pagar per enfilar-nos a la muntanya sagrada. I on a la baixada el cap del poble els volia entregar un infant per que el portessin a Europa. Jo m'en vag a Douentza, alpunt més proper d'internet d'on estem (140km) a comunicar-me amb la familia, que fa 1 setmana que estem sense poder comunicar-nos i ja deuen patir. Tinc una ferida a la ma que em vaig fer ahir arribant al campament en una patinada a terra... a veure si s'em cura per la segona tanda de vies.

Dimarts es dia de mercat a Hombori. Hi anem en un trekking d'uns 12km muntanya a través. Passant per dos pobles (Berber i un altres que no recordo el nom). Aquests poblats es van assentar en les alçades per protegir els seus habitants Peuls de les incursions musulmanes que es dedicaven a esclavitzar la població local fa unes centuries enrere (i que encara es dona en paisos més al sud d'Africa en l'actualitat).

Visito l'escola d'Hombori. El sistema escolar públic a Mali està engegat des de fa 4 anys, abans sols hi havia l'escola corànica i l'enssenyament oral de la familia que s'ha parcticat des de sempre en aquestes regions.
Per ser professor a Mali ca tenir superada la "ESO" malien més un any de preparació per la docència. Els primers quatre anys, els sou del professor ve del poblat que acull l'escola. A partir d'allí l'Estat s'en fa càrrec. Doncs la manca de recursos econòmics del pas no permet fer virgueries.

El dia no acaba massa bé, doncs li comuniquen a l'Isaac un problema familiar que el fa deixarel viatge i retornar d'immediat a Catalunya. El volem acompanyar. Estem una estona parlant-ne i al final ens quedem per acabar el viatge sols, amb el cor trist de veure marxar el nostre companys en circumstància difícil.

Les últimes escalades....

HENDU TONDO: "Les Senegaleses" 300m D+ Via que s'enfila a aquesta agulla adosada al Sur Tondo. Molt bona escalada amb rapel i reunions equipades. Dificultat assequible, espectacle assegurat.

de nou KAGA TONDO: "Esperó Nord" 700m MD. Aquesta via es considerada una de les millors de la zona. Però no la podem finalitzar... l' Harmattan (el vent del desert) ens fa enrere a la R4 quan ja duiem gairebé 300m (ensamble i llargs a 60m). Ens escapem pel coll Kaga Tondo Wanderdeblidú. En aquesta escalada ens acompanyava en Salva, tot un luxe que no ha pogut acabar amb cim. La muntanya és savia i es reserva les milors joies en solidaritat al nostre companys que ha marxat.

Destinem els últims dies a fer turisme i descobrir el pais, doncs fins ara sols hem fet vida asilvestrada d'escaldor. Per cert, tot un luxe escalar sols amb la Maña cuinant-nos plats típics cada nit i dedicant tots els esforços a escalar bellíssimes rutes. En Salva ens ha acompanyat la major part de nits tot sopant a l'ombra d'aquestes parets impresionants.

Visita el campament un muntanyenc jubilat francès de l'Ariege que ha baixat en un llarg viatje de cotxe de 7000km fins aquestes contrades. El vendrà demà passat a Mopti.







Riba del Niger, port de Mopti

Ens unim a ell. I gràcies als seus contactillos podem visitar el pais Dogon, patrimoni de la humanitat.
Aquesta regió tan popular de Mali es una falla de roca de 200km de llarg: la falla de Bandiàgara, que uneix Mopti amb Douentza. Allí hi viuen els Dogons que s'hi van instal.lar fa un mileni (s.IX)tot convivint amb els Tellem, els homes ocells, tradicionals habitants de la zona. Finalment aquests últims van cedir el lloc als actuals Dogon.
Va ser donat a coneixer a occident per l'antropòleg francès Marcel Graule l'any 1931. Des de llavors ha estat focus d'atenció dels ulls occidentals com una de les joies de l'Africa negra.
La cultura animista ha estat sempre present en aquesta regió. Però cada vegada s'exten més l'islam moderat en els cultes religiosos locals.

Visitem Djigui Bombo, Telly i Ende. Els nens en demanen "argent" "argent"... i aprofito la demanda per jugar amb ells a atrapar-los cada vegada que em demanen l' "argent"... una manera divertida de prendre'ns la nostra condició d' hommo euros que som en aquests viatges a zones desafavorides del planeta (recordem que Mali és el tercer pais més pobre de la terra).

Parlo amb el guia local per veure si em lloga la moto una estona. Fet són 4eur. ns n'anem els dos a través de la sorra cap a la carretereta que abans hem baixat en 4x4. És el primer cop que porto moto de marxes, i la sorra i el meu acompanyant de paquet no m'em faciliten l'aprenentatge... Al final però ja li agafo el truquillo, i el guia la porta en els trams més complicats. El convido a una cola a Djigui Bombo, el pble on hem dinat al matí. Baixe ja gairebé fosc. En Françoise (el francès de lÀriege) i l'Aitor deuen pensar que estic boig d'arriscar-me a anar amb una moto deixada pe aquestes pistes... i si caiem i li he de pagar la reparació? Miro de ser prudent i al final tot surt bé.

El viatje dura tot el cap de setmana. I ens prenem tres dies per anar tornant a Bamako i agafar el vol de retorn a Europa.
Visitem la capital de Mali, Bamako. Ebulliciosa i supercontaminada, allotja una vida fernètica encarada al comerç de tot tipus de mercaderies. Les poques infraestructures del pais les trobem aquí.


Després de 24 de vols i esperes, i 5h de vol efectiu en avió, tornem a trepitjar Barcelona.

No fa ni un dia que estic aquí. Alguna cosa ha canviat.No sóc el mateix que quan vaig marxar. Si bé és cert que mai som els mateixos amb el pas del temps, aquests viatges ens transformen encara més.
Al.lucino amb les preocupacions nacionals: l'AVE, el cost de la vida/pujada de preus??, la sequera???? quina sequera tenim aquí? El problema es que directament llencem l'aigüa. En 15 dies he pogut viure perfectament fent servir un total de 4l d'aigüa diaris per tot el que necessitava (beure, neteja,...). Pràcticament no he consumit electricitat en tot el viatge. El wc ha estat un forat al terra. Les comditats no hi eren, però també es podia viure (no sols sobreviure). Es cert que hi he estat en condició de turista. Però, no hi ha un terme mitj entre el malgast que fem del planeta aquí Catalunya i tot occident i la vida en excés mancada de recursos dels paisos del Sud? Potser si ens repartim els recursos naturals i els cuidem podrem viure tots plegats millor.