Franken 23-08-2011. Arribem a casa

23 d’Agost

Hem dormit a una sorollosa i transitada àrea de servei al costat de l’autopista. Dormir és un dir, hem aclucat els ulls tres horetes abans que a les 7:30 sonés el despertador. Ens posem en marxa, queden unes 7 hores de trajecte fins arribar a casa.

Franken 22-08-2011. Marxem

22 d’Agost

Ens llevem a una hora prudent amb la intenció d’anar a escalar al nord. Abans del migdia arribem al sector que dóna cara nord, i ens trobem al Jaume i l’Esther que ens comuniquen que porten dues hores voltant pels sectors de la zona i que tots estan xops.

Nosaltres, que som d’idees fixes, pugem igualment a Holzgauer on teníem previst escalar. Les parets no semblen molles, així que agafem motxilles i provem sort encara que fa molta calor. Les vies que vol provar la Georgina estan al sol, de manera que primer escala l’Aleix: munta per passos l’Eau rage (9+/10-; 8a), però gairebé arribant a la reunió decideix desmuntar-la després d’una estona de lluitar els passos dels bidits humits.

En vista de l’èxit, desistim avançar la tornada un parell de dies ja que aquí la calor impedeix fer res de profit. Tornem al càmping, recollim i marxem.

Aleix amb la Martha, la mestressa del càmping

Conduïm des de les 18:30 fins les 9:00, hora de sopar. A les 10:30 ens hi tornem a posar i fem tirada llarga fins que la son diu prou: són les 5 del matí i estem a 30km de Lyon. Déu ni do quin tute de quilòmetres avui entre el viatge al nord del matí i la mitja tornada, portem 1000km al cotxe.

Franken 21-08-2011. Decepció

21 d’Agost

Ja fa uns dies que fa moltíssima calor i pel que ens han comentat les condicions per escalar són força dolentes: tot i no ploure, la roca escup una humitat que la fa impracticable. Tot i així nosaltres no desistim i comencem el primer dia d’escalada després del repòs plens de motivació.

El primer sector que visitem és Betzenstein Sportkletterwand on la Georgina encadena Abstauber (7-;6b) al segon intent del dia. Ha hagut de lluitar molt la via perquè, com ens temíem, el tacte era lamentable.

En vista de les condicions, decidim anar a veure com està la cova propera d’Illafelder on ja hem escalat en un parell d’ocasions. Així que arribem ens trobem uns escaladors francess que ens confirmen que aquesta cova les vies són impracticables per la humitat. A partir d’aquí comença la nostra recerca de sectors secs. D’aquesta manera passem per: Osho (Pottenstein), hercules (Pottenstein), Dohlenloh (Pottenstein) i finalment Soranger. En aquest darrer sector encara s’hi pot escalar tot i el mal tacte. Allí l’Aleix encadena a vista Schweine im Weltall (8;7a), fa un intent a Hungry eyes (8+; 7a+) però cau anant a la reunió a l’agafar els cantos roms que avui estan ben xops. La Georgina intenta de nou la Zeitspiel (7-; 6b), una via de fisura, que abandona per impossibilitat d’aguantar-se a les regletes.

Una mica decepcionats pel dia xafogós, provem sort i anem a la famosa cerveseria de Thuisbrunn que sempre hem trobat tancada. Avui som afortunats i la trobem plena a vessar d’alemanys que beuen birra i mengen salsitxes com uns endimoniats. Nosaltres ens afegim al carro però només en l’apartat de beure cervesa. Ens demanem una dunkel cadascú i toquem el cel: ja hem trobat la nostra cervesa! Després de la descoberta decidim comprar una caixa d’aquesta cervesa.

Tornem al càmping i trobem alguns catalans que tampoc han fet sort en el dia d’avui degut a les nefastes condicions de calor i humitat. Encara podem estar contents d’haver pogut encadenar les darreres vies al Franken.

Per acabar el dia ens fem una bona barbacoa per donar una mica de proteïna al múscul. La nit no és freda i podem sopar amb un jerseiet, això ja no és el que era.

Franken 20-08-2011. Kitzbühel

20 d’Agost

Ens despertem entre nòrdics i coixins de plomes just abans de les 9, hora en la qual hem quedat que ens portin l’esmorzar. La mestressa ens puja una safata amb ple de coses molt bones: pa acabat de fer, formatges, suquet de taronja, cafè, melmelada, etc. Impressionant!

Fa un sol esplèndid, i nosaltres l’aprofitem per anar a caminar una estona per la pista del descens d’esquí el qual té l’arribada just al poble. Ens fem unes fotos de postal molt xules, i gaudim de les vistes de l’alçada.

Havent fet l’activitat mínima diària recomanada pels nostres entrenadors, passegem una estona pel centre del poble i fem alguna compra esportiva. Recollim trastos i comencem la tornada cap al Franken.

Arribem al càmping amb molta calor. No hi ha ningú. Deixem escolar les hores tot preparant el sopar i mica en mica es va omplint de gent. Al caure la nit també ho fa la temperatura. Quina sort estar aquí dalt. Almenys les nits són fresques.

Franken 19-08-2011. Salzburg

19 d’Agost

Ens despertem ben d’hora amb l’aigua de la pluja que fa molt de soroll quan xoca amb els sostre de la caravana. Ja ens va bé haver-nos despertat perquè així podem preparar les bosses i el picnic per poder marxar a les 9 en punt direcció Salzburg.

Arribem a la ciutat al cap de 3 horetes llargues de cotxe. El viatge se’ns ha fer una mica etern per la calor i la son. Quan ja tenim el cotxe aparcat mengem quelcom i anem a visitar Salzbourg. Caminem pels encantadors carrers de la ciutat de Mozart, plens de joieries i bomboneries. Fa molta calor, el sol pica fort, i això fa que la nostra visita sigui encara més fugaç del que és habitual en nosaltres. Aquest cop amb una horeta n’hem tingut prou: ciutat visitada.

A mitja tarda canviem el rumb cap a un destí més alpí: Kitzbühel (Àustria). El trajecte és més curt i més amè, el paisatge ens manté amb la boca ben oberta i la càmera de fotos a la mà. Estem entrant als Alps tirolesos i les parets de roca succeeixen a muntanyes verdes de paisatge de postal.

Quan arribem a Kitzbühel el primer que fem és buscar un lloc per dormir, ens instal·lem a la Haus Fini, una casa privada regentada per una senyora gran que lloga habitacions, a uns 300 metres per sobre del poble. La dona ens acull molt amablement i ens ensenya l’habitació on dormirem.

Acabem de passar la tarda al centre de Kitzbühel, donem una volta i busquem un lloc on sopar. Ho fem en una pizzeria on mengem tres amanides per un mòdic preu. Les postres les fem en una gelateria al bell mig del poble que resulta ser l’escenari privilegiat del concert tirolès que aquesta nit es celebra. Passem una agradable i fresca vetllada al poble del Tirol.

l'Aleix resa per fer un altre 8a...

Franken 18-08-2011. Estiu total: pinscina!

18 d’Agost

Dormir molt, això és el que necessitàvem. A quarts d’onze ens comencem a mobilitzar i, per la calor que fa, creiem que el més adequat pel dia d’avui és anar a la piscina a prendre el sol! Anem a Gösswenstein, que en Matheo, el nostre col·lega polac, ens ha indicat que hi ha unes instal·lacions noves que són gratuïtes.

Arribem a la piscina i ens trobem una família de catalans, sabem que no estem sols… Instal·lem les nostres tovalloles, ens posem crema i a prendre el sol! La piscina és diferent del que ens imaginàvem: és verda com si d’un estany es tractés, resulta que és aigua de riu canalitzada que s’autoneteja amb l’ajuda d’uns joncs plantats per tal ocasió gairebé dins la piscina.

Després d’unes dues hores al sol, sense passar per l’aigua (està massa freda), decidim anar a veure una via: Osho (10-; 8a), just a una cova davant de Marientaler, a Pottenstein. És un sector que no està ressenyat i on només hi ha dues vies i una tercera que les ajunta: Halloween (8b), Osho (8a/8a+) i Oshoween (8b+). Abans de trobar el sector prohibit, com sempre que busquem un sector nou, caminem una mica perduts per camins idíl·lics del Franken. Ens fem unes fotos de la nostra ruta i, després d’inspeccionar la cova, tornem cap al cotxe i anem a fer unes compres. Després de tot, en horari de vacances espanyoles, dinem i fem el cafè a la terrasseta.

Fotos abans d´arribar al sector

Aleix al peu de la Osho

La tarda se’ns fa curta bàsicament perquè hem dinat molt tard. Avui ha estat un dia de ple estiu amb piscina i sol… serà que comencem a tornar a aclimatar el cos abans d’anar cap a Vilassar?

Franken 17-08-2011. Georgina returns + 7c per Nacho i Aleix

17 d’Agost

Avui fa un sol esplèndid, així que decidim anar a tres sectors diferents.

Primer visitem Hetzendorfer Felsengnom, on l'Aleix encadena Laughparade (9; 7c) al segon intent del dia. Es tracta d'una via amb una secció de 5 moviments molt a bloc.

Pleguem motxilles i anem cap a Illafelder, on en Nacho està fent l'última escalada abans de tornar a Vilassar. Ell hi encadena Lutscher (9; 7c). Moltes felicitats Nacho! El teu primer 7c clavat al Franken!! L'Aleix desmunta la Warmduscher (8; 7a) que tenia muntada en Nacho, ens despedim dels companys i rumb al Grüne Hölle.

La Georgina vol provar d'escalar, a veure com té els colzes després de tres dies de repòs. Arribats al Grüne Hölle escalfa amb un IV i prova Biotop (6+; 6a+) a vista. No pot fer l'últim moviment de la via abans de la reunió i la deixa. Muntem Blauer Bock (7-; 6b) i l'encadena al segon intent del dia (tercer pegue a la via). Després de tres dies de repòs es nota molt forta. Ha recuperat la confiança i està al 100%. Enhorabona Georgina!!

Georgina a la Blauer Bock (7-; 6b):

En vista dels resultats d'un bon repòs de tres dies, decidim parar d'escalar fins diumenge per encarar la recta final del viatge (última setmana!). La meteo pinta molt bé! Així que per quan tornem a tibar esperem trobar totes les vies seques.

Buscant la supercompensació…

Franken 16-8-2011. Nordik walking + 7b+ wet wet wet

16 d’Agost

Aprofitem el bon dia per fer una caminada matinal pels camins de senderisme al voltant d’Obertrubach.

Dues hores més tard, i amb 8km a les cames, ens dirigim cap a les bòbedes on trobarem els nostres amics, però abans parem un moment al LIDL.

Arribem al sector però no els veiem, nosaltres fem ús de les cadires i descansem de la ruta matinal. L’Aleix fa un pegue a la seva via projecte del sector: Out of Berlin (9+/10-; 8a), però està molla i decideix desmuntar-la. Mentre l’acaba de desmuntar, passa el Nacho i li proposa a l’Aleix, tot eufòric, que provi un 7b+ al flaix que té molt de color. Decidim baixar a la paret que comenta el Nacho, i allà ens trobem amb tota la trupe. L’Aleix prova la via Chinesischer Osterhasenweg (9-; 7b+), avui wet wet wet (molt mullada!), i lluitant-la, l’aconsegueix al tercer pegue, igual que també l’encadenen el Nacho, el Marc i el Cisco. Avui les forces no estan al màxim! El Nacho encadena a vista un 7a proper, i prova amb el Marc la Laurin (9+; 7c+/8a).

Chinesischer Osterhasenweg (9-; 7b+)

Aquest vespre és l’últim que el Nacho i la Sandra passen al Franken, així que fem un darrer sopar a un lloc típic a un poble prop de Forcheim. Fem una nit diferent.

Franken 15-8-2011. Dohlenloch, la gran cova sobre Pottenstein!

15 d’Agost

L’inici del dia ens sorprèn: la previsió era de sol i des de les 7 sentim com va plovent. A les 9 encara cau, la Georgina volia anar a córrer, s’ho mira, però plou massa. Deixa passar l’estona i finalment es decideix: 40 minuts fins Eldorado. L’aigua respecta la seva cursa i només plou els 10 primers minuts. Esmorzem i ens endinsem en la cerca d’un nou sector prop de Pottenstein: Dohlenloch.

Seguint les instruccions de la guia aparquem davant del Norma (supermercat), i per sorpresa nostra, el Pantxi aparca al nostre costat. Li comentem les nostres intencions i ens diu que justament acaba de venir d’aquesta cova i que les vies estan seques pel temps que està fent. Ens explica exactament com arribar-hi estalviant-nos una nova aventura de recerca sense èxit.

La pujada per les escales a l’estil Sant Benet no ens la treu ningú, a mitja pujada ens trobem unes cabres que ens obren camí. Les vistes des de dalt de la muntanya són impressionants, Pottenstein als nostres peus.

Seguint les indicacions d’en Pantxi arribem fins la cova, en total uns 15 minuts de pujada per escales i uns 3 minuts de baixada fins la cova, arribant-hi per sobre. Ens quedem bocabadats amb el sector i a més podem gaudir-ne els dos sols, què més es pot demanar! Està a uns 100m per sobre del poble, és una cova foradada per dalt que ens recorda una xemeneia, està molt ventilada i té poques vies, totes elles de grau superior al 8, obertes recentment.

L’Aleix es mira totes les vies i queda enamorat d’una d’elles: Begnadigte Körper (9; 7c), la prova a vista però l’escalada d’aquest estil és molt difícil al Franken, aconsegueix encadenar-la al second go amb bastanta fluïdesa. Per acabar el dia prova Sergey Bubka (9+; 7c+/8a), una via de dues xapes i reunió. Lluita vàries vegades el primer pas però, com era d’esperar amb una via tan curta, l’acaba abandonant notant-se una mica inflat pels esforços realitzats.

Begnadigte Körper (9; 7c)

De tornada al cotxe ens tornem a trobar amb les cabres i ens tirem unes fotos amb elles. Gaudim del paisatge i del dia que ha quedat. Ara ja sí que fa sol!

Avui és un dia festiu a pràcticament tot el país, només treballen els pobles que són protestants. Hem de comprar quatre coses per poder fer la barbacoa que tant ens ve de gust. De casualitat, trobem l’ALDI de Plech obert, i allà fem la compra.

Arribem al càmping i ens liem a fer unes birres amb la comunitat catalana, i a quarts de 9 comencem a encendre el foc. La barbacoa mano a mano és de pel·lícula. Les fotos en són la mostra.

Franken 14-8-2011. Rest day i tempesta tropical

14 d’Agost

Rarament al Franken, el dia comença assoleiat. Ens toca descansar i la Georgina comença la seva tanda de dies de recuperació pels seus colzes. La idea és anar a Bamberg havent dinat per veure uns concerts de jazz que hi ha, però el matí ens passa volant i amb l’amanida a la panxa ens fa una mica de mandra agafar el cotxe per fer quilòmetres.

Quan ens adonem de l’hora que és i que no hem fet més activitat que anar a internet i al bany, ens mirem el cel i ens agafa la pressa, tot el dia ha fet un sol espatarrant i quan ens hem despistat el cel ha canviat de color. Per sortir de la caravana i de l’ambient del càmping anem cap a Soranger, amb el cafè al coll, per veure com els ha anat el dia al Carles i al Marc provant la Masaker. Sortim del càmping i encara podem entreveure els darrers raigs de sol, arribem al pàrquing i veiem com uns quilòmetres enllà està caient el cel. L’Aleix ho té clar: ens queden minuts per quedar-nos xops, però la Georgina no n’és conscient.

Sortim del cotxe amb els paraigües a la mà, caminem encara no 1 minut, i abans de poder protegir-nos amb el bosc, comença la tempesta. Primer unes ràfegues de vent molt fortes que aixequen la palla del camp de blat del costat, les mateixes bufades que arrosseguen les primeres gotes trencades a la primera cortina d’aigua. Amb les ventades, la Georgina perd el seu paraigües, des de lluny, l’Aleix ho veu i li crida que el deixi i que corri, però ella no el sent. L’Aleix segueix caminant amb el seu paraigües i s’endinsa al bosc, mentrestant, la Georgina s’amaga del vent entre els arbres. Ella es decideix i comença a córrer, amb la caputxa al cap i sense paraigües, i uns metres endins del bosc es troba a l’Aleix com una tortugueta acurrucat amb el paraigües sota alguns arbustos.

Arribem fins al sector, la Georgina està xopa i l’Aleix s’ha salvat gràcies al paraigües, els nostres col·legues no han fet sort a la seva via. Els saludem, xerrem una estona i quan afluixa tornem cap al cotxe. La nostra fugaç sortida amb remullada inclosa ha estat tota una aventura, una més de les nostres vacances.

El dia ha estat tranquil, però diferent. Comencem a veure el fi de les nostre viatge al Franken.

Franken 13-08-2011. 7c al second go!

13 d’Agost

Avui escalem tot el dia. El temps ens acompanya i nosaltres estem ben reposats després del dia de relax.

El primer sector del dia és Illafelder Wand, una petita cova dins del bosc amb vies de 10 metres de desplom. Hi ha un 7a, algun 7c i un 8a molt recomanat que està mullat. L’Aleix fa a vista Warmduscher (8; 7a), i encadena Lutscher (9; 7c) al segon intent. Moltes felicitats Aleix!!!!

Aleix als primers passos de la Lutscher (9; 7c)

A la cova d´Illafelder Wand

Cofois pels encadenaments, ens dirigim cap al segon sector del dia: Stadeltene. La Georgina prova Mittelmeertief (7-; 6b), una via amb una seqüència de bidits molt dura, motiu pel qual la desmuntem i provem una altra opció: Station 52 (7; 6b+), que també descartem pels passos a bloc.

Decidim anar a Betzensteiner Sportkletterwand perquè la Georgina pugui provar alguna altra via de placa desplomada. Ens costa una mica trobar el sector, però després de preguntar el localitzem a la primera. L’Aleix munta Abstauber (7-; 6b), una via amb molt de canto, curta, però de resistència. La Georgina la prova i li treu tots els passos; li fa un segon intent però l’ha de deixar perquè li fan mal els colzes. Massa dies escalant!

Tot el que pot fer la Georgina...

Acabem el dia a Hetzendorfer, un petit desplom amb dues vies: un 7b i un 7c. L’Aleix fa dos pegues a Laughparade (9; 7c) però està massa cansat i ja és fosc. Ja hi tornarem!