Rodellar passat per aigua

Visita llampec amb el Santi a Rodellar:

Sortim Divendres tarda, ja de nit, enmitj del diluvi universal arrivem a Rodellar.

Ens acullen Marc, Nacho, Laura i Sandra, molt amablevent a les seves cases amb rodes del Puente.

L'endemà s'aixeca assoleiat, però quan arrivem a la roca segueix el diluvi que ens acompanya tot el dia.

peu de via Alé yibé 7b+, aquàtic



Resum: zero encadenes per part de ningú... excepte alguna repetició a Pequeño Pablo, 7b i Steil ist Geil 7a+ de bloc del Búlder de Jon.

Nacho, Aleix, i sobretot Santi, proven Pequeño Bravo, 7c, però l'aigua als cantos ens tira a tots avall...


Un altre dia serà :(


Fanatisme vertical malgrat tot!!!

Latin Brothers

Aquests dies de pont hem aprofitat per fer una visita a les salvatges parets de Montrebei.

Feia temps que tenia ganes d'escalar la Latin Brothers a la Paret de Catalunya. I ho havíem comentat varies vegades amb els amics del Plafó del Piri més tapieros, i amb altres fanàtics de l'alpinisme.

Finalment, després de tornar del Campionat d'Espanya Universitari d'Escalada, i amb el primer podi femení a la butxaca per la UB amb la bona actuació de la Núria Padilla, ens decidim a canviar les cintes exprés pels camalots, i les aproximacions còmodes i el confort de les parets equipades pel compromís d'una tapia que no perdona cap error, i on cal tenir el cap a lloc en tot moment.

La Latin és una via de gairebé 500m que s'enfila pel centre de la Paret de Catalunya seguint una linia prou evident de fisures. La roca és bona en general, malgrat alguns trams molt delicats.

Va estar reequipada fa un temps caviant buril per parabolt, però algú la ha desequipat tota, potser per un excés egocèntric de puritanisme clàssic. En tot cas, l'equipament actual està en mal estat, sobretot pel que fa a les reunions que estaven equipades amb els burils originals, que ara estan oxidats i alguns apunt de petar.

Cal anar amb compte amb la R6, que precedeix el llarg de 7a/b. Aquesta es munta sobre un únic buril en mal estat i cal reforçar-la a consciència, doncs els primer metres del llarg estan molt trencats i hi ha perill d'arrencar R i volar 200m. Un cop s'arriba al primer clau, uns 7m, es pot posar millors friends a la fisura, que ens salvaran una mica la situació.

La via és en general molt disfrutona. Mantinguda, però perfectament protegible, excepte algun tram un pel expo (pocs), com per exemple el flanqueig ascendent del llarg 11è arribant ja a la part de dalt.

Ambient assegurat i una experiència innolvidable. 100% recomanable.

Si la voleu forçar en lliure cal tenir consolidat el 7a a vista e terreny precari i totalment desequipat. Nosaltres varem probar de fer trams en lliure, i de segon sortia un bon troç. Potser apreta més de 7a pel que hem comentat tmbé amb altra gent. En tot cas, per aquell llarg 2 jocs de camalots i tascons mitjans trirepetits si aneu en aertifo, i si aneu en lliure molt de coratge.

La nostra aventura vertical va acabar amb el cel estelat i la freda nit montrebeiana. Un record que ens quedarà per sempre.