Acabo d´arribar de la sortida de 5 dies al grup de muntanyes del Condoriri, dins la Cordillera Real.
El CB estava a 4700m. Des d´allà hem fet ascencions en el dia a les següents muntanyes: -Pequeño Alpamayo. 5430m. 50º neu dura i 65º gel. AD 
Aresta de la ruta normal al Pequeno Alpamayo
-Austria. 5315m. F sense neu -Piramide Blanca. 5340m. 50º-70º en gel amb ressalts de 90º. 180m. D. Hem obert una entrada directa (120m, 50º-90º, III)a la via Sud Oest. L1: Gel i pas del serac molt dret. L2: gel i roca 65º. 
Piramide Blanca, a la dreta vesant SW i aresta
Ben aviat espero poder penjar les fotos de les ascencions que hem fet amb l´higinio Pintado (Mèxic). Ell portava la digital i mirarem de penjar-les.Estem molt contents i cansats. Una abraçada a totes i tots!! |
Tuesday, August 30, 2005
CONDORIRI
Wednesday, August 24, 2005
Copacabana TITICACA
Dema m he apuntat a una sortideta cap a la població de Copacabana, a la riba del Llac Titicaca. Espero aixi fer temps esperant el Divendres mati quan sortim amb l Higinio cap al camp base dels Condoriris, un massis petitet prop de La Paz en plena Cordillera Real.
Copacabana
Amb el mexica molt bona honda. Te molta experiencia en escalada en totes les modalitats: 7b+ en roca, experiencia en big walls mexicans, aperturista de noves vies, i gran coneixedor dels Andes (compto que deu haver pujat desenes de muntanyes de 5000 i 6000m).
Ja tenim el menjar comprat. Sortim el 25 al mati. I tornem el dia 30 a la nit. Aixi que el 31 em comunico amb vosaltres per explicar com ha anat aquest primer contacte amb les muntanyes series.
Tuesday, August 23, 2005
La Paz, primer 5000
Ahir a primera hora del matí vaig arribar a la ciutat de La Paz. Situada a 3670m d´alçada és la capital més alta del mon. El Alto, amb 1milló d´habitants està a la part més alta (4050m), també és la part més pobra. La part rica de la ciutat està a la part baixa, a uns 3400m. Jo m´estic a l´Hotel (més aviat hostal) Continental al bell mitj de la city. El soroll és intens durant tot el dia, els claxons són el ritme d´aquesta agitada urbe.
Mercats al carrer nudreixen de vida tots els racons: des de paradetes de fruita, roba, flors,... a petites oficines ambulants al bell mitj de la vorera, on per uns pocs bolivianos t´escriuen una carteta a màquina per entregar-la a les delegacions del gobern del seu costat.
Aquest matí he contractat un tour. La millor manera de veure coses quan estàs sol i les conexions amb transport públic són poc clares. Hem pujat amb una furgoneta fins a El Alto i tot després cap al refugi de les pistes d´esquí més altes del mon (aquí tot és lo mes del mon,... per l´alçada...) a 5120m: Chacaltaya. Malauradament el retrocés de la glacera fa que sols siguin esquiables 2 setmanes al Desembre, amb les primeres neus.
Des d´allà un camí ben marcat porta al cim del Chacaltaya. Que amb els seus 5395m crec que deu ser l´ascenció a una muntanya de 5000m més senzilla del mon també. De fet és com pujar al Burriach des de la Font Picant. Amb l´afegit de l´alçada.
Chacalataya al centre i Wisuyu al fons a la dreta
D´allà la gent ja retornava cap al refugi a prendre´s uns matecitos de coca. Jo he preferit aprofitar el temps que ens deixaven lliure per continuar carenejant fina a un altre cim: el Cerro Wisuyu (a uns 2-3km del primer i separat per varis colls). De 5221m. L´altimetre me´ls marcava de semblant altura, tot i la diferencia que marquen els mapes. La carena era senzilla, però les 2 hores que he estat fent la travessa per sobre dels 5000m s´han notat en l´esforç. Primer pujava a pinyó fixe gairebé sense parades. Al cap de l´estona 20-30 passes i descans, i així la resta de la pujada.
D´un al l´altre cim he desgrimpat unes roques que en tornar a pujar-les per anar al punt de partida m´han tret una mica el mono d´escalada: algun passet de II o III segurament ja hi era. Divertit però breu.
Ara estic en un ciber de La Paz esperant a que es faci l´hora de parlar amb l´Higinio, el mexicà. Em fa un xic de mal el cap. Però durant el dia m´he notat molt bé per aquells paratjes, estic content amb el plà d´aclimatr lentament.
Les vistes de l´Illimani sobre La Paz brutals. I El Huayna Potosí des del cim del Chacaltaya, a sols uns pocs km de distància m´han deixat impresionat. No entenc com es pot considerar aquella muntanya com el 6000 més senzill amb l´aspecte tan aterrador que tenia avui: roca i gel per parets ben verticals fins al punxegut cim. Suposo que deu tenir una altra cara amable al darrera.
Ara que ja he descarregat unes quantes fotos i tinc espai de nou a la camara patrocini de Ribas Mateu, miraré de captivar la immensitat dels paisatges que vorejen La Paz. Aviat en penjaré de noves.
Mercats al carrer nudreixen de vida tots els racons: des de paradetes de fruita, roba, flors,... a petites oficines ambulants al bell mitj de la vorera, on per uns pocs bolivianos t´escriuen una carteta a màquina per entregar-la a les delegacions del gobern del seu costat.
Aquest matí he contractat un tour. La millor manera de veure coses quan estàs sol i les conexions amb transport públic són poc clares. Hem pujat amb una furgoneta fins a El Alto i tot després cap al refugi de les pistes d´esquí més altes del mon (aquí tot és lo mes del mon,... per l´alçada...) a 5120m: Chacaltaya. Malauradament el retrocés de la glacera fa que sols siguin esquiables 2 setmanes al Desembre, amb les primeres neus.
Des d´allà un camí ben marcat porta al cim del Chacaltaya. Que amb els seus 5395m crec que deu ser l´ascenció a una muntanya de 5000m més senzilla del mon també. De fet és com pujar al Burriach des de la Font Picant. Amb l´afegit de l´alçada.
Chacalataya al centre i Wisuyu al fons a la dreta
D´allà la gent ja retornava cap al refugi a prendre´s uns matecitos de coca. Jo he preferit aprofitar el temps que ens deixaven lliure per continuar carenejant fina a un altre cim: el Cerro Wisuyu (a uns 2-3km del primer i separat per varis colls). De 5221m. L´altimetre me´ls marcava de semblant altura, tot i la diferencia que marquen els mapes. La carena era senzilla, però les 2 hores que he estat fent la travessa per sobre dels 5000m s´han notat en l´esforç. Primer pujava a pinyó fixe gairebé sense parades. Al cap de l´estona 20-30 passes i descans, i així la resta de la pujada.
D´un al l´altre cim he desgrimpat unes roques que en tornar a pujar-les per anar al punt de partida m´han tret una mica el mono d´escalada: algun passet de II o III segurament ja hi era. Divertit però breu.
Ara estic en un ciber de La Paz esperant a que es faci l´hora de parlar amb l´Higinio, el mexicà. Em fa un xic de mal el cap. Però durant el dia m´he notat molt bé per aquells paratjes, estic content amb el plà d´aclimatr lentament.
Les vistes de l´Illimani sobre La Paz brutals. I El Huayna Potosí des del cim del Chacaltaya, a sols uns pocs km de distància m´han deixat impresionat. No entenc com es pot considerar aquella muntanya com el 6000 més senzill amb l´aspecte tan aterrador que tenia avui: roca i gel per parets ben verticals fins al punxegut cim. Suposo que deu tenir una altra cara amable al darrera.
Ara que ja he descarregat unes quantes fotos i tinc espai de nou a la camara patrocini de Ribas Mateu, miraré de captivar la immensitat dels paisatges que vorejen La Paz. Aviat en penjaré de noves.
Sunday, August 21, 2005
Uyuni
Des de la Isla de Los Pescadores El Salar de Uyuni i les muntayes al fonsAhir vem arribar a Uyuni a les 12 de la nit despres de 9 hores amb tren des de la frontera argentina. Anavem a poc a poc pero el paisatge pagava la pena. Tota l estona per sobre els 3000m fins a arribar a un coll de 4000m i baixar a Uyuni (3670m). Freda ciutat situada als peus del Salar de Uyuni, el mes gran del mon, amb un 15.000 km2.
Al fons Isla de los Pescadores. Realment una illa enmig del desert de sal que ens envolta.
Aquest vespre surto cap a La Paz.
Els paisatges son espectaculars!!
Els paisatges son espectaculars!!
Friday, August 19, 2005
Travessant els Andes
Vall que ens porta al poble d´IruyaJa fa dies que estem a la petita localitat de Tilcara, a 2400m i 100km al nord de la capital de provincia: San Salvador de Jujuy.
El Dijous d´Agost vem muntar un viatge en grup a la Vall de Huamauaca. Preciosa Puna andina per sobre dels 3000m, on el cel blau es trenca sobtadament a l´aridesa de les muntanyes riques en minerals. El recorregut ens portà a Iruya, una població perduda enmig d´una quebrada declarada patrimoni de la Unesco fa 3 anys. Els paisatges són bucòlics: 6 o 7 colors en una mateixa muntanya, descensos dels colls de 4000m fins a les Yungas, la selva,...
Les muntanyes amb tots els seus colors
La població autòctona té molts trets físics semblants a la veina Bolivia. També masteguen coca tot el dia... algu del grup també hi ha recorregut per sanar el mal de cap que aquests dies es nota.
Avui hem participat d´una expèriència màgica i molt divertida: hem visitat un salar a 3500m, l´hem recorregut en bicicleta i després hem realizat un bon descens en bici dels 4170m del coll fins als 2400m de la població de Pumamarca. És allí on es troba el Cerro de los 7 colores. Muntanya que ens ofereix 7 tonalitats diferents en una sola vesant. La baixada, de 37km és adrenalínica. Trigo uns 46 minuts en recorre-la. Im-presionant.
La veritat és que estem molt a gust en aquest indret. Però demà el grup es separa. Amb en Sergi anirem fins La Quiaca per creuar cap a Bolivia. Allí magafarem el tren que s´alça cap a l´altiplà fins a restar als 4000m metres. En 20 hores, i ja cap al Diumenge 21 d´Agost, arribarem a la mítica Uyuni, una de les regions més àrides del mon: allà s´hi troba el Salar més gran de la terra.
Penso que amb tots aquests dies en aquestes alçades, realitzant ascencions, en bus, o bici, a una certa altura, estic fent una bona aclimatació per dirigir-me amb bones condicions cap a la Cordillera Real. Friso per arribar-hi.
He contactat amb un noi mexicà, l´Higinio, per fer alpinisme allà. Potser encarem la cara est del Huyna Potosi per coneixe´ns... després, si tenim sort, qui sap... moltes muntanyes, moltes rutes,... una cordillera ben trempada per disfrutar de les 2-3 setmanes que emn resten.
Una abraçada companys.
Tuesday, August 16, 2005
De Quimilí a Jujuy
Estem apunt de deixar els companys del MOCASE per dirigir-nos cap al nord de l´Argentina: Salvador de Jujuy.
Els Andes ens esperen!!! Un ventall de colors inundaran els nostres sentits tanb acostumats aquests últims dies a l´estepa desèrtica de Santiago del Estero.
Visitarem la població de Tilcara. Encabat, després de fer la valoració del Camp de Solidaritat amb Setem. Alguns retornen cap al sud: Cordoba i Buenos Aires; en Sergi i jo continuem pels Andes cap a Bolivia. Visitarem el Salar d´Uyuni. Des d´allà en Sergi també retorna a la capital argentina... jo continuaré cap a La Paz per fer alguna cosa de muntanya. Espero trobar companys amb qui formar equip per pujar al Huyna, o qualsevol de les magnífiques muntanyes de la Cordillera Real. En tot cas, la immensitat de Bolivia segur m´inundarà fins al més profund del cor, fent de les ascencions a muntanya un complement més a tota la experiència d´aquest intens viatge.
Els Andes ens esperen!!! Un ventall de colors inundaran els nostres sentits tanb acostumats aquests últims dies a l´estepa desèrtica de Santiago del Estero.
Visitarem la població de Tilcara. Encabat, després de fer la valoració del Camp de Solidaritat amb Setem. Alguns retornen cap al sud: Cordoba i Buenos Aires; en Sergi i jo continuem pels Andes cap a Bolivia. Visitarem el Salar d´Uyuni. Des d´allà en Sergi també retorna a la capital argentina... jo continuaré cap a La Paz per fer alguna cosa de muntanya. Espero trobar companys amb qui formar equip per pujar al Huyna, o qualsevol de les magnífiques muntanyes de la Cordillera Real. En tot cas, la immensitat de Bolivia segur m´inundarà fins al més profund del cor, fent de les ascencions a muntanya un complement més a tota la experiència d´aquest intens viatge.
Voltants de la població de Tilacara. Espectacular!!
Sunday, August 14, 2005
MOCASE
Ja fa uns 10 dies que correm per la provincia de Santiago del Estero. Les vivències han estat tantes que no les puc comprimir en poques linies.
El grup que hem viatjat al Camp de Solidaritat el dia de l´arribada a la Central a Quimilí
Acabem d´arribar d´una estada d´una setmana en una comunitat camperola del Nord de la provincia. Perduda en la immesa estepa semidesèrtica, aquesta comunitat de campesinos argentins es veuen presionats a abandonar les seves terres, que durant generacions han estat sota la seva propietat. El MOCASE (Movimiento Campesino de Santiago del Estero) lluita al seu costat de forma cooperativo-sindical per que les *"topadores" no els fagin fora de les seves humils estances.
*"topadores": Dues màquines ecavadores de gran tonatge s´uneixen per una cadena d´acer de 50m de longitut. Cada anell de la cadena fa 50cm de diametre! Abancen implacables escombrant tot el que troben al seu pas: cases de camperols, cementeris rurals, zones de conreu, estables d´animals,... destruint tot al seu pas. Rera seu una màquina plantadora de soja (transgènica per ser més concrets) planta la llavor reaccionaria dels feixistes terratinents.
No hay hombres sin tierra ni tierra sin hombres.
Una abraçada a tothom i més endavant continuo comunicant. Salut!!
Thursday, August 04, 2005
L´aventura ha començat!!
Aviat farà 24 hores que vem sortir de l´aeroport del Prat... la destinació, Buenos Aires, encara resta molt lluny. Una cancel.lació del vol Madrid-Buenos Aires ens ha deixat en terra espanyola tota la nit.
Hem passat la nit en l´Hotel Auditorio de Madrid. A pensió completa pagada per Air Madrid. Companyia amb la qual obtindrem uns bons mals de cap durant aquest proper mes de vancances.
Acabem de rebre un mail comunicant-nos el canvi d´horaris del vol de tornada. Així que la cosa va per llarg...
Us anirem informant de l´evolució de l´aventura!! En principi aquesta mateixa tarda surt el vol cap a Buenos Aires. Allí, arribant a les 3.30 de la matinada haurem d´improvitzar fins que surti el sol.
Una abraçada!!!
El grup amb el full de reclamacions en ma. Hotel Auditorium Madrid
4 Agost 2005
Hem passat la nit en l´Hotel Auditorio de Madrid. A pensió completa pagada per Air Madrid. Companyia amb la qual obtindrem uns bons mals de cap durant aquest proper mes de vancances.
Acabem de rebre un mail comunicant-nos el canvi d´horaris del vol de tornada. Així que la cosa va per llarg...
Us anirem informant de l´evolució de l´aventura!! En principi aquesta mateixa tarda surt el vol cap a Buenos Aires. Allí, arribant a les 3.30 de la matinada haurem d´improvitzar fins que surti el sol.
Una abraçada!!!
El grup amb el full de reclamacions en ma. Hotel Auditorium Madrid
4 Agost 2005
Subscribe to:
Posts (Atom)
