Entrenament al Matagalls

Ja fa temps que tinc per costum anar a entrenar a les muntanyes del Montseny i els seus tres principals cims: el Matagalls, les Agudes i el Turó de l´Home.
Durant l´any alterno les pujades a aquests tres cims en unes poques visites al massis del Montseny.

cim del Matagalls (1657m)

La característica de les sortides és: anar-hi sol, pujar amb les últimes clarors del dia (per això hi vaig només en temporada de llum, d´Abril a Octubre), i apretar el ritme tant com es pot.

Avui estic molt content ja que ahir vaig millorar el meu millor temps en la ruta Collformic-Matagalls-Collformic. Fins ara el millor crono el feia en 40´ de pujada i 22´ de baixada, resultant 1h02´... Ahir vaig pujar millor!! I en 37´ ja estava a la creu del Matagalls. Resultant un temps total de 57´ en total!!! Finalment he baixat de l´hora.

la baixada transorre per camins plens de pedres molt fresats pel pas de centenars d´excursionistes

Estic motivat! I les últimes sortides m´han donat moltes piles per afrontar la propera visita als Andes Bolivians amb la màxima il.lusió i força... ara sols em queda mirar de mantenir el nivell de forma en aquest mes solidari a l´Argentina (anant a correr,...).

Aquest any està sent dels millors pel que fa als resultats. L´entrenament constant m´ha ajudat.
Així m´en vaig a les amèriques amb la Cavalls de Vent realitzada en menys de 24h. I també amb les primeres vies de setè grau en esportiva. Estic ben feliç ;)

A punt de creuar l´oceà

Encara no m´en faig al càrrec... però d´aquí a 6 dies agafo un avió cap a Sudamèrica!!

Des d´allí us aniré narrant la meva experiència en aquells indrets. Segurament amb poca freqüencia de conexions degut les limitades possibilitats de conexió que tindrem.

Primer destí: ARGENTINA

Trucar a casa, recollir les fotos, pagar la multa

Amb aquest títol tan qüotidià el grup barceloní Mishima ens regalen una bona pila de cançons que ahir em van sorpendre de la millor manera.

Em vaig comprar aquesta petita joia del pop català (sense que això suposi una etiqueta en la qual incloure´ls) al Robafaves de Mataró. I després d´haver-lo escoltat varies vegades, penso que és un dels millors discs que m´han caigut a les mans aquest 2005.

Un altre molt bon disc que he estat assaborint ultimament és: Budapest. De toc pop britanic.

"Too blind to hear", el seu darrer treball (segell disc:Republic)

Cavalls del Vent

"Lung-ta", significa per als tibetans "Cavalls del Vent". Són les banderes d´oració que els monjos budistes pengen enlairades per donar bons auguris.

La tradició diu que els cavalls del vent s’han de penjar de manera que el vent passi per sobre de la superfície de la bandera. D’aquesta manera l’aire es purifica i s’endú les oracions i els desitjos escampant-los per tot arreu.


Impregnats d´aquesta mística iniciem un somni, un desitj. Recorrer la ruta coneguda com a "Cavalls del Vent".

Tot comença un dia d´entrenament per les muntanyes de la Serra de Marina, quan en Jaume em comenta que acaba de realitzar la "Cavalls" el passat cap de setmana. M´en parla molt bé! I no puc fer rès més que admirar el seu bon estat de forma, ja que l´han completat amb menys de 36 hores... M´anima i em diu que podria completar-la amb un bon horari. Cosa que agraeixo, ja que em dona una alenada de motivació pura!! L´Alex, té la intenció de provar-la el següent cap de setmana en la modalitat de menys de 24 hores, coneguda com a cursa "skyrunner".

Dit i fet!!

El Divendres 15 de Juliol dormim a Bellver. Em llevo d´hora per preparar-ho tot: 3:45. A les 5am en punt iniciem la gran travessa...

22 hores i 40 minuts , 8 refugis, desenes d´abeuradors i fonts, 10.000 metres de desnivell (equival a pujar i baixar al Tibidabo desde nivell de mar 10 vegades seguides + o - ) , i 96 km després, arribem al punt de partida: el Refugi del Serrat de les Esposes. La satisfacció és immensa i l´experiència impactant! Ho hem aconsseguit!! L´alegria és equiparable a l´assoliment d´el cim d´una gran muntanya. Estem MOOOLT contents!!!

D´això ja fa dues setmanes. I encara no puc evitar un somriure d´orella a orella cada cop que penso en la fita assolida. Les agulletes ja fa dies que van despareixer. Però el bell record d´aquesta gran ruta restarà per sempre dins meu.

Aquest és l´obsequi que ens van donar per completar-la en l´horari previst

Els inicis cap a finals dels 90´s

lacadireta 98
Originally uploaded by manaslu.

En aquesta foto estavem escalant la via Anglada Guillamon a la Cadireta. Una agulla de Montserrat amb forma de seient...
La via en concret puja per la part de sota de la cadira...curiós oi!

Passió per l´escalada

Ginestret 6c, Malpas MONTGRONY 2005
Originally uploaded by manaslu.

Ja fa anys que practico amb devoció l´escalada... primer fou una manera de preparar-me tècnicament per fer front a les sortides a muntanya cada cop més freqüents en aquells inicis. Més tard, ha acabat essent una passió que m´ha aportat molts bons moments i grans amistats.
Vaig començar amb un curs a l´Agrupació Científico Excursionista de Mataró. Cap a l´any 1996. I d´aleshores ençà que no he deixat de trepar per muntanyes, parets i roques. Gaudint al màxim de les excel.lents escoles d´escalada que hi ha repartides per tot el pais. Montserrat, Pedraforca, Terradets, Prades,... totes les parets ancestrals de la geografia m´han deixat ben captivat ;)
Aquesta primavera 2005 ha resultat especialment profitosa a nivell "roquer" . Amb el fanatisme escaladoresc a flor de bíceps, he sortit gairebé cada cap de setmana per alguns dels més bells racons d´escalada: Sadernes (a l´alta Garrotxa), Montgrony (talaia del poble de Gombren, Ripollès), Mont Ral i Siurana (al cor de les muntanyes de Prades),... Augmentant així la dificultat de les vies escalades, fins a pujar el meu propi límit pel que fa a la dificultat de les rutes escollides.
L´escalada esportiva és la modalitat que més he practicat aquest darrers temps: rutes molt ben equipades (cada assegurança-parabolt-"claus ancorats a la paret" pot agüantar més d´1 tonelada de pes), de poca longitud (màxim 30 metres), i màxima dificultat (aquí cadascú ha de buscar els seus propis límits).
Per anar recollint les vies encadenades (pujades sense agafar-me a cap mosquetó ni estri artificial), he anat penjant les diferents sortides al portal de 8a.nu . On anotes la via amb la dificultat, la data, la zona,... interessant per motivar-te un xic més.
Des d´aquí animo a tothom amb un cert interès pels esports i especialment pels d´outdoor (practicats al medi natural) a provar l´escalada!!
Algunes de les webs més interessants sobre el tema són: Desnivel, Caranorte i 8a.nu. També us recomano: tinkpor, Piri i Plafó del Piri.